Déus
La senyora Sexton sortí a buscar els déus.
Començà per mirar el cel
a l’espera d’un angelot blanc de blau entrecuix.
Ningú.
Buscà després en tots els libres savis
i les lletres li etzibaren una escopinada.
Ningú.
Féu un pelegrinatge cap al gran poeta
i aquest li eructà a la cara.
Ningú.
Pregà en totes les esglésies del món
i aprengué un munt sobre la cultura.
Ningú.
Anà a l’Atlàntic i al Pacífic, convençuda que Déu…
Ningú.
Anà fins a Buda, Brahma i les Piràmides
i trobà immenses postals.
Ningú.
En acabat tornà cap a casa seva
i els déus del món estaven tancats al vàter.
Per fi!
cridà,
tancant la porta amb clau.
Anne Sexton (trad. Lluís Calvo)
Els textos poètics, normalment no resolen dubtes; obliguen al lector a pensar i a treure cadascú les seves conclusions. Plantejarem una sèrie de preguntes a partir del contingut del poema
- Per què la Sra. Sexton, l’autora, i, en certa manera cadascú de nosaltres, no troba fàcilment els déus ?
- Si els déus s’han amagat, és que han perdut la fe i la confiança en la naturalesa humana?
- És limitat el poder dels déus? No poden resoldre problemes i, per això, s’amaguen?
- El fet que viatgi per tot el món, vol dir que el problema és global?
- El menyspreu dels savis, poetes, angelots… és una mostra de l’egoisme humà?
- Cadascú té els seus déus dintre la seva consciència?
- El final del poema, tancant la porta amb clau, vol dir que es viurà sense cap mena de norma establerta?
Un premi Nobel de Literatura va dir, després de formular-se també una sèrie de preguntes, que la resposta estava en el vent … Ara, lector / lectora, si has tingut la paciència de llegir fins aquí, pots buscar noves preguntes i intentar contestar-les.
Els poemes, com dèiem al principi, creen més interrogants.
Anne Sexton (1928 -1974) poetessa nord-americana. De temperament depressiu, és autora d’una obra molt extensa que reflecteix, gairebé sempre, l’angoixa humana. Es va suïcidar.
