Racó de poesia: El meu somni familiar

Francesc Canellas 18 de maig de 2023

307 Views

Jo tinc sovint un somni estrany i molt punyent
d’una desconeguda, i m’estima i m’és amada
i no és ben bé la mateixa cada vegada
ni tampoc ben bé una altra, i m’estima i em comprèn.
Perquè ella em comprèn, i el meu cor, que és transparent
per ella sols, deixa de ser una mar torbada
per ella sols, i el front pàl·lid, la faç suada,
sols ella els pot refrescar plorant dolçament.
Si és bruna, o és rossa, o pèl-roja? Jo ho ignor.
Que com es diu? Recordo un nom dolç i sonor,
Com el de les amades que la Vida exilià.
Té la mirada d’estàtua, o prou semblant,
i a la veu greu, llunyana, i calma, hi ha el ressonar
de les veus estimades que s’han ‘nat apagant.

Paul Verlaine

(trad. Amat Baró)

El simbolisme és un moviment cultural que va a la recerca dels estats anímics i emocionals de l’artista; aquests estats produeixen normalment angoixa, fantasies, somnis… És un art que viu cap a l’esperit i els sentits. Neix a França cap a la segona meitat llarga del segle XIX i té repercussió sobre tot en la poesia, teatre i pintura.

El poema d’avui pertany al primer llibre de poesia de l’autor “Saturnianes” i és un bon exemple del moviment simbolista. El poeta, que aleshores tenia al voltant de vint anys, busca un amor desitjat i al mateix temps idealitzat propi de l’edat juvenil.

Ens parla d’un somni estrany, d’una persona desconeguda que no sempre és la mateixa dama, que el comprèn … és meravellosa, el seu nom és sonor, però no el recorda. Una mirada estranya com un estàtua, una veu que li provoca calma, però que s’apaga…

Paul Verlaine (1844 – 1896) va tenir una vida difícil; trastorns nerviosos, alcohòlic, malalt…

La seva relació homosexual amb el poeta Arthur Rimbaud, considerada molt escandalosa en el seu temps, va acabar a trets i dos anys de presó pel nostre protagonista.

Verlaine forma part dels denominats poetes maleïts: Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé…

Malgrat que va morir arruïnat i mig oblidat, la seva poesia va influir moltíssim en poetes catalans com Josep Mª de Sagarra, Màrius Torres i poetes castellans com Rubén Dario i Juan Ramón Jiménez.