Silenci

Un dissabte al matí… estirat damunt la sorra (sota el para-sol) escoltant el silenci i la remor de les ones del mar… i de cop i volta escolto una veu femenina en un to, per mi, massa alt… segurament premeditat (volia que l’escoltés tot el veïnat!!!!) i comença a vomitar un discurs despectiu i molt reiteratiu tot referint-se a la seva comunitat de propietaris (del seu gran apartament) i a un pati (on hi és PROHIBIT tot!!!!!) on es veu que tota la mainada del barri i del poble sencer hi va a jugar a futbol i al seu enfrontament envers aquest jovent i les seves famílies.

Aquest greu problema (de difícil solució) que farà que s’iniciï la enèsima guerra mundial (ella deu tenir una fàbrica d’armament) el vol resoldre tot venent aquest encisador piset… a la immobiliària ja saben que aquesta finca pateix aquests greus aldarulls que fan que tota la policia local d’aquest poble mariner vagi de corcoll darrera d’aquesta canalla i de les seves famílies irresponsables i malvades… el consistori acaba de sol·licitar a la Generalitat més places a la presó més propera per poder-hi encabir tot aquest munt de criminals…
Aquesta història la va repetir una i una altra vegada… jo vaig pensar que mai no li compraria aquest habitatge (per molt bé de preu que el vengui) per no haver de patir els mateixos mals que ella i no haver de buscar la consulta d’un psiquiatre que m’alleugereixi de tots aquests mals…

Aquesta dona amb aquest coeficient intel·lectual tan elevat em va fer veure que cal lluitar contra el soroll (contra la contaminació acústica!!!!!!!) i que he de mesurar molt bé tot el que dic i on ho dic… i que les paraules tenen una força terrible i que la privacitat de les meves paraules acaben on comença la llibertat dels qui les escolten… i que hem d’escoltar el doble del que parlem… (tenim dues orelles i només una boca -per sort!!!!!!-).

Al cap d’una estona llarga… molt llarga… la senyora se’n va anar i amb la seva absència va retornar la calma, el silenci, la pau… a ella l’acompanyen els seus pensaments, el seu odi, la seva poca estimació amb ella mateixa i amb tot el món que l’envolta… i de camí al psicòleg deu estar pensant com i de quina manera li plantejarà a aquest professional que l’assessori en quina serà la millor fórmula per vendre aquesta mansió que tants anys i tants esforços li han costat…

Francesc Gannau

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin