Tres dies d’ofertes, quatre anys de factura

Tres dies d'ofertes i promeses electorals en paral·lel.

Marina Puigdellívol
Lectura de 4 min

Abans, sabíem que s’acostava Nadal perquè feia fred. Ara ho sabem perquè ja pengen els llums pels carrers i les botigues en línia ens inunden de correus dient que ens estimen molt i que, precisament per això, ens volen vendre una fregidora. Sense oli, naturalment. Que, ara que venen festes, cal mirar el colesterol.

- Anunci patrocinat -

Ja arriba el Black Friday! El dia que quedar-se a casa sense comprar sembla una falta de respecte al sistema. Entres al supermercat a comprar macarrons i en surts amb un televisor de seixanta polzades. No saps on el posaràs, però té un quaranta per cent de descompte! L’espai ja el buscarem. El criteri potser també.

Després d’aquesta orgia consumista, en ve una altra: el Cyber Monday. Cal acabar d’escurar la cartera. No fos cas que ens hi quedés algun bitllet sol i desemparat.

Aquest any, casualitats de la vida, entre una oferta i l’altra ens trobarem les eleccions generals espanyoles. No em direu que no és una coincidència magnífica: tres jornades dedicades a convèncer-nos que ens emportarem una ganga.

Canvien els venedors, però el negoci s’assembla força. Uns prometen enviament gratuït; els altres, un futur millor. Uns anuncien «últimes unitats»; els altres, «última oportunitat». Tots tenen pressa perquè decidim. I, sobretot, que no ens aturem gaire a llegir la lletra petita.

De fet, els eslògans electorals podrien servir per vendre matalassos: «És l’hora del canvi», «Per tot el que importa», «Ara sí». Ara sí, què? Ara sí que dormiré plana?

Les marques també podrien aprofitar els lemes dels partits: «El teu futur comença avui»… al costat d’aquesta magnífica rentadora! Com a mínim, la rentadora explica quantes revolucions fa i quant consumeix. Els candidats també fan moltes voltes, però el consum ens l’amaguen fins que ens arriba la factura.

També en saben, de fer rebaixes ideològiques. Aquell principi irrenunciable de dimarts, dijous ja té un cinquanta per cent de descompte. La línia vermella entra en promoció! El veto ja inclou facilitats de pagament. I allò que no farien mai acaba disponible en un còmode pacte de legislatura. Ens diran que no han canviat d’opinió, sinó que només han actualitzat el catàleg.

Nosaltres, mentrestant, comparem ofertes amb una paciència admirable. Per comprar una torradora llegim disset opinions, consultem el veí i mirem vídeos. Per triar qui governarà, de vegades en tenim prou amb una frase cridanera i una fotografia amb les mànigues arromangades. «Fa goig, aquest, un home disposat a treballar!» Però, sobretot, no li mirem el currículum, que potser ens espatllaria la il·lusió.

Ara bé, hi ha una diferència que convé recordar. Si la torradora crema el pa, la tornes. Si les sabates estrenyen, les canvies. Si el producte no correspon a l’anunci, reclames.

Amb el president del govern, no. Te l’has de quedar, amb els accessoris, els socis i les instruccions que ningú no t’havia ensenyat. Les promeses es rebaixen, però la factura la paguem sencera.

Em sembla que a les pròximes eleccions, quan vagi a votar, demanaré el tiquet. A veure si les promeses també tenen garantia i la Moncloa admet devolucions.

Comparteix aquest article
Deixar un comentari

Segueix-nos

En paper i/o en digital
Escull el format que més t'agradi