Sexisme, la llosa que portem a sobre. Un exemple de 1909

Una llosa cultural, amb infinitat de capes, ens marca una diferència en el nostre comportament davant del mateix fet envers del homes i de les dones. Un exemple senzill:
A començament del segle passat a Sant Fruitós hi havien quatre escoles, per descomptat amb separació de nens i nenes. Dues de públiques i dues de privades.
En concret, l’any 1909, l’escola pública de nens estava a la casa de Martí Sanmartí, que cobrava 105 pessetes de lloguer semestral i el mestre era “Don” Tomàs Garrit. La de les nenes estava a la casa d’Isidre Noguera, que en cobrava 90. La mestra era “Donya” Carmen Conzález de Bossó.
El mestre de l’escola particular era “Don” Joan Creus. Els exàmens els realitzava al Centre Catòlic. L’escola particular de les nenes la portaven les Germanes Dominiques i estava situada a l’edifici on ara hi ha l’Escola de Música.
Cada any el Consistori Municipal estava present als exàmens tant de les escoles públiques com a la privada d’en Joan Creus.
Els exàmens de les escoles públiques es feien a finals d’octubre, començaments de novembre. Després dels examens, l’any 1909, en sessió plenària el Consistori va agrair al mestre Tomàs Garrit i a la mestra Carmen Conzález de Bossó l’aplicació dels nens i nenes durant els exàmens i l’Ajuntament va fer donació de premis.
Els premis per als nois van consistir en llibres i diplomes, la factura pujava a 66 pessetes amb seixanta-cinc cèntims. Per a les alumnes, el Consistori va destinar set pessetes i mitja a… nines!!!
Aquest fet és un de tants que fan que la nostra societat estigui impregnada de sexisme.
Des del Setmanari ens agradaria rebre comentaris o d’altres exemples sobre aquesta desigualtat.
Si us plau, adreceu les vostres impressions o escrits a montpeita.redaccio@gmail.com.
Jordi Julià
Col·lectiu de Recerca Històrica

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin