Santfruitosencs a l’escena manresana

Enric Rafart 7 de juny de 2022

702 Views

Per: Enric Rafart

He tingut el goig de participar, juntament amb la Carme Suanya, resident a les Brucardes, al Concert Espectacle: “Ignasi, el viatge”, que l’Orfeó Manresà va organitzar al Teatre Conservatori, el diumenge passat, amb motiu dels actes de celebració del 500 aniversari de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat de Manresa.

Cal ressaltar el bon acolliment que vaig tenir de tots els companys de la família orfeonística, que em vàrem fer sentir com un més de la colla d’aquesta
prestigiosa entitat amb més de 120 anys d’història artística, cultural i ciutadana.

Ha estat un any intens d’assajos, d’aprenentatge de les complexes peces musicals de caire medieval i d’altres contemporànies per tal de seguir la petjada que va deixar Ignasi de Loiola, des de la seva infantesa en el si d’una noble família basca, avesada a les armes i als plaers terrenals, fins a la seva transformació que el va portar a Manresa, on va experimentar en alguns dels seus indrets, misteris i revelacions espirituals.

Un any amb l’Orfeó de perfeccionament vocal de les cançons, per fer arribar el missatge d’aquest viatge en el temps, d’aquesta estada a Manresa, de la transformació d’Íñigo López de Loiola fins a convertir-lo en un home nou.

És a Manresa on Ignasi de Loiola va viure intensament la seva espiritualitat com un pelegrí, acollit com a penitent, vestit amb quatre parracs, pregant a la llera del riu Cardener a sota d’una de les seves balmes, on diu la tradició que va començar-hi la redacció dels Exercicis Espirituals, i d’aquí a la universalitat de la seva obra amb la fundació de la Companyia de Jesús. Un llarg viatge al costat dels companys de l’Orfeó per interpretar aquella llum que Ignasi de Loiola va fer arribar a tota la humanitat.

I amb totes aquestes sensacions, no m’he pogut estar de somiar com a santfruitosenc, que aquell home desvalgut, coix i malalt, que caminava pels indrets de la ciutat, també es devia acostar a pregar a la monumental basílica de Santa Maria de la Seu on hi reposaven les relíquies de Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici, els anomenats Cossos Sants, que
anys enrere els manresans ens havien arrabassat del nostre poble.

I de ben segur, coneixent-lo, en aquest litigi veïnal, aquell pobre home, l’home del sac, Ignasi de Loiola, Sant Ignasi, hauria donat la raó al poble de Sant Fruitós.