Sant Jordi

Aquest Sant Jordi serà especial. No hi haurà institucions catalanes a la Generalitat. No tindrem govern propi, o el que es pot entendre com a propi, que és el que hauria de ser escollit pels catalans. De moment tenim el que van triar arreu de l’estat a les últimes eleccions generals en les quals va guanyar el PP (que recordem una vegada més, a Catalunya només té 4 diputats). Un Sant Jordi inèdit, vaja. Però els carrers estaran plens igualment de gent, de parades de llibres i de roses. Una jornada especial. Com ha de ser i com serà per refermar encara més la tradició i el tarannà d’aquí. Ni més bo ni més dolent que en altres llocs, sinó diferent.

Serà un Sant Jordi sota el 155. Però no es pot oblidar que la intervenció va començar molt abans, quan el govern central va decidir intervenir els comptes de la Generalitat. Això va ser el setembre de l’any passat. Teníem President i consellers, però sota control. Vull dir que si mai s’arribés a aixecar el 155 però es mantinguessin les finances sota la lupa del govern central no sé què s’hi guanyaria.

A tomb d’això la situació, ara per ara, no deixa de ser curiosa. El ministre Montoro diu en una entrevista que no s’ha utilitzat ni un euro dels comptes públics per finançar el procés. El contrari del que pensa el jutge LLarena, que manté empresonats consellers i diputats compromesos amb el procés i que persegueix els exiliats. Ara és el jutge el que demana explicacions a Montoro sobre les seves declaracions. El cas és: Montoro tenia el control de les finances publiques catalanes. Si el procés s’hagués pagat amb aquests diners significaría que aquest control era pèssim. Llarena, en canvi, es demana d’on van sortir els diners. No deixa de ser una situación curiosa i fins i tot còmica.

Per còmic, però, el fet que el Suprem digui en la seva darrera acta que a Catalunya s’hagués pogut produir una masacre l’1-O. Una masacre !!!. L’única que vaig poder percebre va ser la que van estar a punt de perpetrar les forces de seguretat (???) desplegades aquells dies al país. Les “A por ellos”, recorden?. Quin escàndol.

El Suprem també diu ara que una prova més del delicte és que moltes empreses van establir la seva seu social fora de Catalunya. No diu, però, que el govern central va aprovar una llei en temps rècord, bàsicament en unes hores, per fer possible aquest canvi.
Res. Que pintar, cantar, dir, dibuixar o fer, pot ser violència i terrorisme. Millor no pintar, no cantar, no dir, no dibuixar, no fer. Això sí, per Sant Jordi, al carrer.

Bona diada, moltes roses i molts llibres que us alimentin l’esperit. L’esperi crític, si pot ser.

Jordi Morros

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin