Sant Fruitós de Bages, breu història.

Redacció 9 d'agost de 2020

1245 Views

Font: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.

El lloc i l’església de Sant Fruitós de Bages estan documentats des d’abans de mitjan segle X. La dedicació de l’església a Sant Fruitós deriva de la presència d’unes relíquies d’aquest bisbe i màrtir tarragoní en aquesta població.

El municipi és el resultat de l’agregació de diferents parròquies -Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle, Sant Fruitós de Bages i Claret- que tenien en comú el seu veïnatge i la seva dependència del monestir de Sant Benet de Bages.

Des de fa més d’un miler d’anys els santfruitosencs han conreat la terra, amb especial èmfasi en el cereal de secà, la vinya, el regadiu, l’olivera i el cànem, cercant sobretot l’autoabastament i el petit comerç local. Tampoc era estrany la tinença d’animals domèstics, ja fossin utilitzats en les feines al camp o per al consum propi. Aquests costums agrícoles han anat variant al llarg dels segles en funció de les necessitats productives. Així, és important esmentar el creixement vinícola que es produí en el segle XVIII, com a conseqüència de la demanda d’aquest producte per part d’altres regions que no en produïen, i, sobretot, l’exportació del vi destil·lat com aiguardent cap a les Amèriques. El testimoni que ens ha quedat d’aquest passat vinícola es pot admirar en el seu paisatge: barraques de vinya, parets de pedra seca, tines o piques de pedra, entre d’altres.

Malgrat que, a finals del segle XIX, la producció vinícola es veié afectada per la fil·loxera, en l’actualitat hi ha uns cellers en el municipi que continuen amb aquesta activitat artesanal: el Mas de Sant Iscle. Des de fa alguns anys el Mas de Sant Iscle elabora vins i caves amb Denominació d’Origen Pla de Bages. La llarga tradició familiar i les àmplies extensions de terrenys dedicades al cultiu de la vinya avalen la seva producció. Entre els productes elaborats acuradament destaca: el Picapoll, com a varietat autòctona. També en aquest mas celebren anualment un esmorzar típic de la verema que consisteix en pa torrat, arengades, raïm i vi novell.

L’activitat pròpiament industrial apareix a les darreries del segle XIX amb la implantació de les primeres fàbriques tèxtils: la de Sant Benet i més tard la del Pont. D’aleshores ençà el terme municipal ha vist créixer de forma contínua la superfície útil de sòl industrial, amb la creació de diversos polígons i zones industrials.

El destacat creixement de l’activitat econòmica del municipi i de la comarca en general ha estat decisiu per al seu desenvolupament demogràfic, ja que s’ha triplicat la seva població en els darrers 50 anys, i ha passat dels 1.674 habitants del 1940, als 5.307 habitants de 1997 i als 8.000 actuals.

La població es reparteix en cinc nuclis principals: Sant Fruitós de Bages, La Rosaleda, Torrroella de Baix i les urbanitzacions de Les Brucardes i Pineda de Bages. En l’actualitat consolida la seva expansió demogràfica amb l’arribada de joves famílies que s’instal.len al poble gràcies a la construcció de pisos i habitatges unifamiliars.

El poble de Sant Fruitós disposa avui en dia d’equipaments de tot tipus: centre de salut, residència i centre de dia per a gent gran, pavelló d’esports, camp municipal de futbol, biblioteca pública, casal cultural són alguns dels principals equipaments socials. En el camp de l’educació, a Sant Fruitós de Bages hi ha una escola bressol, dues escoles públiques de primària, una escola privada concertada de primària i secundària, i també un institut públic de secundària.

La seva situació estratègica l’ha convertit en un autèntic nus de comunicacions. Al terme municipal hi conflueixen l’autopista provinent de Barcelona, l’eix del Llobregat en direcció a la Cerdanya i l’eix Transversal que uneix Girona i les comarques de ponent. Aquesta ubicació suposa que Sant Fruitós de Bages es troba en una situació equidistant de les principals poblacions i ciutats de Catalunya i, a més, amb accessos directes a les grans vies de comunicació per carretera.

CONEIX SANT FRUITÓS DE BAGES.