NO VOLVERÉ A SER JOVEN
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan solo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
Jaime Gil de Biedma
El tema central del poema és molt evident: el tòpic llatí “ tempus fugit” portat a la màxima expressió. L’angoixa del pas del temps i no poder fer res per impedir-ho; la lamentació de la joventut perduda quan ja no som a temps de recuperar-la.
El títol és ja un referent d’intencions: “no volveré a ser joven”. Segurament aquí hi ha l’error més gran en el contingut del text. És possible seguir tenint il·lusions i ganes de viure intensament la vida, al marge de l’edat? La contestació d’aquesta pregunta és la clau per acceptar o no el raonament del poeta.
Entrant en els versos, l’autor “juga” entre l’experiència en primera persona “yo vine a llevarme la vida…” i les formes impersonals en infinitiu “envejecer, morir”, que donen un caràcter més general a l’idea del text. També considera la vida com una representació dramàtica (‘’el gran teatro del mundo’’ que diria Calderón de la Barca), on tothom ha d’interpretar el seu paper de la millor manera possible i un cop acabada l’obra (la vida?) tot queda difuminat.
El poema, malgrat l’opinió personal que cadascú pugui tenir, té una força extraordinària i està considerat com un dels més importants de l’autor.
Escrit el 1967, quan Jaime Gil de Biedna s’acostava a la “crisis dels 40”, el poema és un crit de rebel·lia davant l’ irrefrenable pas del temps.
Jaime Gil de Biedna (1929 – 1990), Carlos Barral i José Agustín Goytisolo són els tres noms més importants de la denominada “escola de Barcelona” en llengua castellana en la poesia de la postguerra espanyola.
Tres estrofes de quatre versos amb rima assonant als versos parells.
Algú ha dit que no és aconsellable llegir intensament el poema quan s’està en hores baixes, per evitar mals majors.
