Racó de poesia: León Felipe

Qué me importa que se borren

Los caminos de la tierra

Con el agua

Que ha traído esa tormenta?

Mi pena es porque esas nubes tan negras

Han borrado las estrelles.

                                            León Felipe

   Poema breu, però de gran contingut pedagògic. El text juga amb dos conceptes:

Camins i estrelles. L’autor ho explica d’una manera molt senzilla. Una gran tempesta esborra els camins de la terra i els núvols tapen les estrelles. Els camins simbolitzarien els petits problemes que trobem a diari i que normalment no suposen cap obstacle greu, mentre que les estrelles representarien l’objectiu final i bàsic que cadascú té a la seva vida; la il.lusió que necessitem per seguir endavant en les nostres coses, il.lusió en tot (família, treball, aficions…) perdre-la significa entrar en una rutina monòtona que no porta enlloc. Aquí hi ha el drama de l’autor que no ens diu si aquest problema el podrà superar.

Algú ha dit que si al final d’una activitat s’ha aconsegueix l’èxit, els entrebancs anteriors no són importants. Per els estudiants, aprovar un examen, esborra els insuficients d’altres convocatòries.

La disposició formal del poema és perfecte: els camins són a la terra, els estrelles al cel; uns són foscos, les altres brillen en la nit; per veure els camins hem d’abaixar el cap, en canvi en les estrelles farem el contrari i això indica tenir forces per seguir endavant.

Poema curt, de rima assonant (vocals e, a) que forma part del primer recull de León Felipe (Versos y oraciones de Caminante) publicat als anys vint del segle passat. Bona part de la seva obra té un to pessimista, però de gran intensitat sentimental. León Felipe, (1884 – 1968) poeta difícil de situar, va viure a l’exili mexicà molts anys i és, encara avui dia, un gran oblidat de la poesia espanyola.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin