0 Shares 275 Views

Racó de poesia

30 de juny de 2022
275 Views

ANTÒNIA VICENS

ELS PEUS SEMPRE LI FEIEN MAL

Els peus sempre li feien mal
al pare.
Ranquejant recorria totes les sabateries
cercant unes sabates prou còmodes que l’ajudessin
a dur el pes de tots els traus
els treps i els talls
que la mar li havia fet.
No les va trobar mai. Va haver d’anar-se’n
descalç amb el rellotge de polsera i el ganivet
de llescar pa, de llescar llàgrimes dins la butxaca del gec i
una cara blanca com l’escuma de les ones
que tantes vegades va muntar.

M’ho deia sempre:
No vaig tenir infancia.

No s’ho treia del cap:
Vaig aprendre a escriure el meu nom al front.

Giscaven bales lliscaven estrelles
de sang quan jo aprenia a escriure el meu nom.
No volia ser un peó qualsevol.

I deia la mare:
És un home plantós. Llàstima
que no sàpiga escriure. Tu
has d’anar a escola, Antònia. No
has de ser una ignorant com ton pare, filla.

I el blavet dels ulls se li escampava per les galtes quan
diluviana
plorava la seva absència.

Records, enyorança i agraïment d’Antònia Vicens als seus pares, ara que fa molt temps que no hi són.

El poema neix a partir d’una anècdota: “al pare sempre li fan mal els peus”, conseqüència d’una vida molt dura, sense infantesa i sense escola. S’havia de treballar i el món del mar és exigent per a un noi, gairebé un nen, a qui se l’obligava a fer la feina dels adults. Després la guerra i la interminable postguerra.

“És un home plantós”, diu la mare del seu marit i intuïm l’amor que hi havia. Ara la mare protagonitzarà la segona part del text. El missatge és molt clar: Tu, filla, has d’anar a escola; tu, has d’aconseguir allò que nosaltres no vàrem poder fer (desig habitual d’aquella època). La tendresa de l’últim vers posa punt i final a un dels millors poemes de l’autora.

Antònia Vicens es dona a conèixer als anys 60 del segle passat com a novel·lista, guanyant diferents premis: el Sant Jordi, Ciutat de Palma, Ciutat de València… però ara és la poesia el gènere triat  en aquesta etapa de maduresa de la seva vida. Enguany és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Per fi !!!, una bona regada
70 views
70 views

Per fi !!!, una bona regada

Jaume Grandia - 18 de març de 2024
Exposició de l’escola Monsenyor Gibert a la Biblioteca
79 views
79 views

Exposició de l’escola Monsenyor Gibert a la Biblioteca

Escola Monsenyor Gibert - 17 de març de 2024
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com