Quimera

… i no em refereixo al “Monstre fabulós de la mitologia grega representat vomitant flames i que tenia el cap de lleó, el cos de cabra i la cua de drac”, sinó a la “Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat”.

Quina quimera pensar que els catalans sereu un dia independents del millor estat, del més democràtic (aquests dies s’han apressat a esbombar-ho arreu), del més independent judicialment parlant… en aquests termes s’han expressat jutges, fiscals, polítics.

Ens han dit que som una colla d’ingenus pel fet de creure’ns als nostres polítics (quan els hem votat) i s’omplen la boca dient que han guanyat els “bons” i que la Justícia (que sempre té els ulls tapats!!!!) ha emès un gran veredicte, el més just, el més ponderat…
El món al revés… he esperat a escriure aquestes 400 paraules i ho faig avui dimarts; estic més tranquil… ahir hagués dit de molt gruixudes i tampoc és el cas…tot i que la sentència ja l’havien escrita fa uns quants anys m’ha vingut de nou; però pensar que els qui havien de decidir canviarien el seu veredicte també era d’una ingenuïtat clamorosa.

M’agradaria pensar que a Escanya hi ha gent que estima el seu pròxim com a ell mateix, gent que respecta els ideals de la gent que l’envolta, gent que dóna la raó a qui la té, gent que no es deixa influenciar, gent que davant de les barbaritats no resta indiferent, gent que té vergonya del fracàs de la justicia i de la derrota de la democràcia… on són?… perquè no es manifesten?… perquè no s’alcen?… serà que sempre escolten els mateixos discursos i no tenen l’oportunitat de contrastar-los amb d’altres?… i no els vull justificar!!!!!!

Quan tenim l’oportunitat d’explicar la nostra situació política, els nostres anhels com a poble a qui sempre ha escoltat la mateixa cançó enfadosa, ens podem arribar a trobar amb la grata sorpresa que fins i tot entenen i justifiquen el perquè del nostre comportament, de les nostres idees, dels nostres desitjos…

M’han arribat a dir que “escoltant els vostres arguments, si fóssim catalans com vosaltres actuariem de la mateixa manera”… vol dir que allà on siguem hem de contrastar la informació que rebem (tot i que és prou difícil), l’hem d’analitzar i acabar no creient-nos ningú i fer una mica la nostra.

I mentretant i ja fa dos anys, hi ha una colla d’innocents, de gent de pau, tancats i allunyats de la gent que estimen.

No us oblidem!!!!!! Us estimem!!!!!! Hi tornarem!!!!! No defallirem!!!!!

Francesc Gannau

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin