0 Shares 98 Views

Parlem amb Marina Altimira

25 de novembre de 2021
98 Views
Per: Redacció

La Marina Altimira Estrada és una santfruitosenca nascuda l’any 2007, així doncs, té 14 anys, i és amb aquesta edat que la Marina ha publicat, fa uns mesos, la seva primera novel·la: “Las mil mentiras”


És arran d’aquest fet inusual, per la seva joventut, que a Montpeità vàrem trobar interessant poder comptar amb ella com a col·laboradora, i són ja 10 setmanes, i esperem que siguin moltes més, les que porta amb nosaltres escrivint els “Crims a Sant Fruitós” a les nostres pàgines.
MONTPEITÀ.- Com i quan sorgeix la teva “vena” d’escriptora?
MARINA.- Sorgeix de ben petita, m’agradava molt escriure històries, contes i vaig tenir la sort de tenir de seguida els meus lectors, doncs em dedicava a escriure contes a les meves germanes petites. Escriure podríem dir que és una cosa que porto a dins, tinc la necessitat de fer-ho i ho faig. Me’n sortia molt bé amb els certàmens literaris escolars dels jocs florals, gairebé sempre guanyava (ha, ha, ha)… i bé… això també anima a seguir fent el què m’agrada.
He d’afegir, però, que si bé de ben petita ja m’agradava escriure, no em passava el mateix amb la lectura, no era una gran lectora, preferia que em llegissin els altres.
MO.- Suposem que això potser ha canviat una mica i si deus llegir força ara, a part d’escriure. Quina literatura prefereixes?
MA.- Llegeixo coses variades, misteri, etc… però em quedo amb els autors clàssics i la literatura clàssica, sobretot la literatura romàntica.
MO.- Tens algun llibre de capçalera?
MA.- Sí, “Orgullo y prejuicio” de la Jane Austen.
Aquesta obra significa molt per a mi, tant per la qualitat i contingut de la mateixa com pel significat personal que li dono. Fa un temps vaig passar una mala època personal, potser derivada de què no entro massa dins dels cànons en què s’ubica la majoria d’adolescents, i vaig deixar d’escriure. Va ser llavors quan em van regalar “Orgullo y prejuicio”, la seva lectura em va fer reprendre la meva activitat d’escriure.
MO.- Et planteges l’activitat literària com la teva professió de futur?
MA.- No, ara per ara no m’ho plantejo, penso que si he d’escriure com a professió per davant de com una passió no podria fer-ho. Ara estic estudiant tercer d’ESO i vull fer el batxillerat científic per estudiar medicina i l’especialitat de cirurgia… però, bé, si em diverteixo escrivint, doncs potser seguiré fent-ho… ja veurem (ha, ha, ha).
MO.- Parlem una mica de la teva novel·la, “Las mil mentiras”, com i quan es gesta aquest projecte?
MA.- Va ser durant el confinament per la Covid l’estiu del 2020… estant un dia mig adormida, al “limbo”, com se sol dir, que em va passar la idea que desenvolupo en el llibre, fou en aquest mateix moment que em vaig posar a escriure, mentre ho feia anava polint la idea, construint els personatges, etc … fins a tenir-lo llest. Vaig tardar a enllestir-lo 5 mesos.
MO.- Els personatges principals són totalment inventats o s’hi pot reconèixer algú del teu entorn, amics, familiars, etc…?
MA.- Els personatges principals són l’Anna i l’Àlvaro. La primera és una persona que ha tingut problemes i barreres a superar, però que mai perd l’esperança, lluitadora i que es dona als altres, en aquest personatge hi veig clarament a la meva mare Núria.
El segon, l’Àlvaro és una persona desconfiada, amb una espina del passat clavada dins, més aviat pessimista, aquestes característiques coincideixen amb mi mateixa. Vull afegir que l’Àlvaro també té aspectes que no coincideixen gens amb mi, com que és un mentider… jo no ho soc, eh … em considero una persona honesta i sincera.
MO.- Sense explicar-nos-la, digues que trobarà el lector a la teva novel·la?
MA.- A part d’una trama argumental mig de novel·la negra, he volgut introduir elements que mencionava abans, com el romanticisme, però des d’un punt de vista més dur i cru del que sovint ens evoca aquesta paraula, hi ha dosis d’erotisme, però vist com un fet normal dins del desenvolupament de tot l’argument, ha anat sorgint, m’agrada ser lliure quan escric i no em reprimeixo ni m’autocensuro.
MO.- La novel·la és en castellà, per algun motiu en concret?
MA.- De fet la vaig començar a escriure en Anglès, però vaig pensar que potser seria massa agosarat, i vaig decidir fer-la en castellà pensant a arribar a més gent, el cas és que la vaig presentar a un concurs de Ediciones Europa, i havia de ser en aquesta llengua, és a partir d’aquest concurs que surt la possibilitat de veure la novel·la a les llibreries.
MO.- Bé, doncs moltíssimes felicitats pel llibre, gràcies pel teu temps i ens seguim llegint a les pàgines del setmanari amb els “Crims a Sant Fruitós”.
MA.- Gràcies a vosaltres
La novel·la de la Marina la podeu trobar a Amazon i a les llibreries convencionals, entre elles a la llibreria Ferrer del nostre poble.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com