Opinions de sobretaula: El llaç groc

Cada matí acostumo a desitjar el bon dia a molta gent (quant surto al carrer també però gairebé ningú no em respòn) a través del WhatsApp i en un dels grups sempre hi afegia un llaç groc que de cop i volta va desaparèixer…però vet aquí que l´he trobat , quan l´he buscat, amagat en una altra familia de ninots i ninotets; aquest fet m´havia alterat perque em sento vigilat, escoltat, perseguit, dirigit, controlat i tot en contra de la meva voluntat però ja ho veieu, no et pots precipitar i fer-te agafar mala sang abans d´hora. El que si que em fa agafar mala sang és la incompetència dels nostres polítics a l´hora de defensar els meus interessos com a català davant d´un estat centralista, corcat, rovellat, pudent, espia, incompetent, fals, fatxenda, pedant, perdonavides, mentider, egocèntric, maleducat, desconsiderat, cregut, monàrquic, hereu d´un feixista, repressiu, intolerant….i de no fer-ho, tampoc, davant dels interessos de les grans corporacions, dels grans fons voltors que cada dia es mengen més empreses autòctones i que passen olímpicament tant de la gent com de l´idioma i l´únic que van a buscar és enriquir-se (cosa molt lícita)…així ho han fet amb dues empreses de casa; l´una de Navarcles (ANVIPLAS) que l´ha comprada el Grup REPEATS (catalans d´ARBECA) i l´altra de Sant Fruitós (DEPORVILLAGE) que l´ha comprada el Grup ISRG – IBERIAN SPORTS RETAIL GROUP (catalans de SANT JAUME dels DOMENYS – SANTIAGO de los DOMENOS).

Pel que fa al petit comerç (aquest que resisteix al pas del temps) he de fer esment de dues botigues a les quines als seus propietaris ja se´ls acosta la data de la jubilació i que coincideixen en el temps i en la seva activitat; em refereixo a l´ establiment de la ROSA FERRER i al del tàndem ANTÒNIA MOYA i ISIDRE MALAGARRIGA….també a qui els ha arribat la data de fer un pensament i posar el pany i forrellat al seu restaurant són els germans FERRER…a tots els desitjo que com que encara ténen tota una vida per endavant, que viatgin (ja hi ha qui ho fa), que facin tota allò que els seus negocis no els ha permès de fer, que visquin…que pensin que, com tothom, ténen data de caducitat i que gaudeixin tots i cadascún dels dies de les seves vides (que per això són seves!!!!) i que encara que la seva activitat no tingui continuïtat (el que voldríem és que la tingués) no deixin de fer tot allò que havíen imaginat de fer un cop jubilats.

Llarga salut i llarga vida.

FRANCESC GANNAU

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin