La política em fascina. M’agrada i m’ha agradat sempre malgrat el desprestigi en què es troba immersa. No soc d’aquells que pensen que tots els polítics són iguals. Ni molt menys. La majoria són honestos i es dediquen a la política perquè creuen que fan un servei a la societat. I hi ha una petita part que sí, que se n’aprofiten i que entren en aquest món només per engreixar el seu compte. Però insisteixo que no tots són així.
També és cert que darrerament els mateixos polítics s’han oblidat sovint de fer política i l’han substituït per joc brut. És el que ens han acostumat a veure a les sessions de control de, sobretot, el Congrés dels Diputats. Que hi ha una sessió convocada per parlar d’immigració? Doncs jo parlo d’ETA, posem per cas. I no passa res quan, en canvi, hauria de passar. També és cert que els mitjans de comunicació -sobretot els que podríem qualificar de peculiars que vindrien ser aquells de qui no ets pots refiar un pèl- i la irrupció desbocada de les xarxes socials -aquelles que venen a dir que o estàs amb mi o estàs contra mi- han abonat aquest fenomen de repartir porqueria a tort i a dret. Llavors ens trobem que temes com l’esmentat de la immigració, el greu problema de l’accés a l’habitatge o el canvi climàtic que ens acabarà rostint a tots, per posar tan sols alguns exemples, no s’acaben de resoldre quan, en canvi, haurien de generar grans consensos entre les formacions polítiques en benefici de la societat. Però és clar, l’objectiu és abatre l’enemic.
Llavors et trobes un PP cínic amant del joc brut que, per exemple, denuncia el PSOE per corrupció -segur que trobaran un jutge afí que els farà cas- amb l’objectiu de fer fora Pedro Sánchez del govern. En diuen coses gruixudes oblidant que els populars han estat condemnats per corrupció. O més absurd encara: demanen traduir l’obra del valencià Vicent Andrés Estelles al català. També et trobes que la presidenta de Junts, Laura Borràs, afirma que no descarta donar suport a una moció de censura a Pedro Sánchez. Cap on va, Junts? O a Esquerra dessagnant-se en baralles internes. I el mateix PSOE amb un pudent cas Ábalos entre mans. Hi ha un pam de net?. Segur que sí, però cal escombrar el que és brut.
Capítol apart es mereixen els polítics municipals. També hi ha de tot, però la gran majoria ho fa amb convenciment de prestar un servei. I si no ho veus així, perquè no et presentes?.
