No vius en democràcia, diu una pintada en una de les tanques que envolten la Fàbrica Nova de Manresa. Està signada amb el símbol anarquista. Més enllà d’això té raó. Vivim en uns temps en què la democràcia està menysvalorada. Té més importància la unitat territorial d’Espanya que un veritable estat de dret.
Exemples: el cap de la Guàrdia Civil al Bages de l’operatiu 1-O a la jutgess que investiga les càrregues que van actuar en legítima defensa perquè els veïns que protegien les escoles van oferir una resistència activa. No es van apartar quan se’ls hi va ordenar. O es jutja l’alcaldessa de Berga, escollida pel poble no com el guàrdia civil d’abans, per tenir una estelada a l’edifici de l’Ajuntament. Això aquí a la vora. Una mica més enllà es condemna a presó uns cantants, es porta davant uns tribunals uns tuiters o es demanen entre 2 i 8 anys de presó per envoltar el cotxe del ministre Montoro.
El que s’assembla més a una democràcia actualment són els ajuntaments, sobretot els petits i mitjans. No perquè es votin cada 4 anys els governants dels pobles i ciutats, que això ja no té mèrit, sinó perquè cada cop hi ha més municipis que pressupostos participatius, fan exercicis de transparència. És el que té ser l’Administració més propera al ciutadà. Comporta deures ineludibles.
Tornant a Catalunya i Espanya. El que em preocupa és el missatge que l’independentisme català és supremacista. El dirigent del PSOE, Pedro Sánchez, ha sigut l’últim a afegir-se a la idea titllant el President Torra de racista. Quina decepció. Del PP i de Ciutadans ja ho sabíem. (Per cert, perquè en diuen patriotisme, que podria tenir una connotació positiva, i no nacionalisme a l’invent de Rivera) Del PSOE no tant. Tot per un grapat de vots dels partidaris del «A por ellos». Que trist. Ni una proposta de seducció. Tot, com l’1-O, són òsties.
Per cert. Us deia que la pintada és a la tanca que envolta l’abandonada Fàbrica Nova de Manresa. La de Bertrand i Serra. Deixada estar i oblidada encara manté certa dignitat malgrat que tingui tots els elements en contra. A Sant Fruitós l’antiga Betrand i Serra s’ha convertit en un aparcament força decent i potser, més endavant, hi haurà pisos protegits i un espai per als avis. Ben diferent que a Manresa.
Jordi Morros
