Múrgoles, carreroles i moixernons.

Redacció 11 de maig de 2021

1796 Views

Per Miquel Puig i Soler –

Aquestes son les varietats de bolets més delicioses que podem trobar a la primavera en les nostres muntanyes. Boníssims, i molt apreciats tots tres!!

La múrgola, és potser més coneguda i la que els restauradors van més al darrera per elaborar les seves especialitats culinàries El seu habitat és divers car no es fan sempre en els mateixos indrets, motiu pel qual sol ser complicat trobar-ne si no ets un bon coneixedor dels llocs on n’hi sol haver; vores de riu, arrossegalls d’arbres, terres remogudes, i punts on malauradament hi han agut incendis. Suposo que la majoria coneixeu aquest bolet en forma de xiprer que s’assembla a un rusc d’abelles; és per això que en castellà l’anomenen “colmenilla”. El seu interior buit, el fa ideal per farcir-lo de carn picada, verdures o marisc. Es poden assecar millorant amb aquesta opció el seu aroma que confereix un gustet molt especial als guisats.

Les carreroles, tal com indica el nom, fan uns caminets enmig de l’herba dels prats, que quan n’hi han amb abundància es poden identificar de lluny perquè es veuen zones on el terreny sembla canviar, de verd a marronós. És un bolet molt petit i fràgil que per fer-ne una cistella ens caldrà una bona estona, però val la pena. A part de menjar-se fresques també accepta molt bé l’assecat. Son molt adients per fer un bon fricandó. Un cop secs, es solen comercialitzar amb el nom de moixernons. Això no és cert.

Per mi, el millor de tots és el moixernó. Com he dit entre moixernó i les carreroles hi sol haver una gran confusió, encara que tenen un aspecte prou diferent com per poder-los distingir sense cap problema. Tots dos apareixen en la primavera. Els moixernons són com uns xampinyons de muntanya molsuts i molt blancs. Neixen en els prats un pic la neu es fosa. També se l’anomena el bolet de Sant Jordi ja que sol ser la data, si el temps l’acompanya, on comencen a esclatar amb més força. Es continuen fent en llocs alts i frescals fins Sant Joan. És de costums fixos i sol créixer en els mateixos llocs. Els buscadors coneixedors de les moixerneres no descobreixen mai el lloc on es fan, i és una herència de pares a fills entre els boletaires. Al país basc, l’anomenen “perretxicos” i és el seu bolet nacional més apreciat. Un dels seus plats preferits és, el remenat de perretxicos i té una gran importància social.

Avui m’ha vingut de gust parlar dels bolets de primavera per la importància que tenen en la cuina i també per la cistelleta de moixernons que vaig tenir el plaer de collir divendres passat quan un bon amic em va portar a unes serralades andorranes on n’hi havia amb abundància. Començava a filtrar-se entre la boscúria d’avets el sol matiner i clamorós, quan en un decliu de la muntanya enmig d’una gran planada verdíssima, sorprès i contra la claror que m’encegava en vaig veure una bona clapa. Desprès de tants anys que no trobar-ne em xuclava la vista veure’ls. En poca estona en vam fer un parell de quilos cadascun. Feia temps que no era tan feliç. Demanen el que vulguis Isidre que no t’ho negaré pas, —li vaig proposar. Convidem a dinar i fes-me aquests bolets acabats de collir de la manera que tu vulguis. Fet, li vaig contestar.!! Son tan aromàtics i saborosos que no cal trencar-s’hi el cap per cuinar-los i quedar com un senyor.

Poseu oli en una paella. Fregiu unes tires de cansalada virada i un de botifarró negre per cadascun. Un pic la botifarra al punt, la retireu. Hi poseu els bolets ben nets amb sal i un pols de pebre. Al començament deixen anar l’aigua. Deixeu coure poc a poc fins que gairebé s’evapora i torna a quedar l’oli. Piqueu all i julivert ben fi i ho afegiu a la paella fins que quedi rosset. Hi poseu un gotet de vi blanc i les botifarres; deixeu coure un parell de minuts més.

Potser que ara que ja es pot voltar per tot arreu algú es decideixi a anar a buscar aquests bolets de primavera. És un moment immillorable. Ha plogut amb abundància i fa el temps idoni. Em sap greu no poder-vos dir on em va portar el meu amic. Em mataria si ho fes. Val la pena provar-ho. Recordeu, —cal buscar-los en els prats. Volen poca ombra. Salut i sort!!