Maria Mercè Marçal

Redacció 27 de gener de 2022

2610 Views

Per: Francesc Canellas

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l’enllà, on les ombres s’afinen.

És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, a ran d’orella.

Han ofert al no-res foc de cera d’abella

i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que venen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Maria-Mercè Marçal

Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta. Aquesta surrealista divisa encapçala un dels apartats de “Bruixa de dol” que Maria-Mercè Marçal va publicar el 1979. La seva postura feminista es posa de manifest en una època on el paper de la dona era secundari i on el moviment feminista no tenia en aquells moments la repercussió actual.

El poema comença amb un acord: “les fades i les bruixes s’estimen”; és a dir, totes les dones, fins i tot les que tenen les idees més oposades s’uneixen, perquè el que és important en la nostra societat, és que el rol femení millori i, per això, totes, pensin com pensin, han d’anar en la mateixa línia. Volen arribar fins al final (on les ombres s’afinen), intercanviaran símbols (escombres i varetes) per reforçar i assegurar els seus drets.

A partir de la segona estrofa del sonet el poema entra en un to màgic i irreal: beuen d’una aigua miraculosa (Font dels Lilàs), parlen amb la terra, ofereixen foc de cera de les abelles i utilitzen libèl·lules per desxifrar l’enigma. Més tard, enceten una enrevessada dansa en forma de sardana i, fent referència al Paradís Terrenal (serp cargolada entorn de la pomera), ballen juntes a la recerca del seu objectiu.

L’autora, que fins aquell moment és una espectadora privilegiada, entra també a la rotllana quan la inviten i es suma a la festa.

La idea del poema es podria aplicar a altres aspectes del nostre dia a dia. Quan un objectiu és important, les guerres internes no serveixen per a res. Pensem en les picabaralles que hi ha des de fa temps en el Govern de la Generalitat o, anant més a prop les manifestacions públiques dels regidors del nostre Ajuntament.

Ara, descobrir quin grup són les fades i quin les bruixes, és una altra història…