Legal, però il·legal

Per qüestions de feina vaig tenir la sort de seguir la jornada de l’1-O a Sant Fruitós de Bages. Va ser un dia emocionant. Primer en veure que a les 5 de la matinada l’escola Pla del Puig ja era plena de gent a aquella hora tan intempestiva per si de cas la volien tancar. Com tots els altres punts de votació a Catalunya. Al Monsenyor Gibert, on per cert hi vaig estudiar durant l’època que en deien els Nacionals (quina paradoxa, no?), la foto era semblant: tendes de campanya parades al pati de la gent que s’hi havia quedat a dormir, bon ambient i rialles i converses, per què no dir-ho, nervioses davant el que pogués passar. Mai no havia vist tanta gentada als dos col·legis per votar. Grans, petits, avis, àvies, homes, dones.

Quan van aparèixer les urnes i les paperetes es van desfermar els crits de Votarem, i quan va aparèixer la parella de Mossos la gent es va asseure a l’entrada per dir: «no et deixarem pas passar. Si pots, treure-me d’aquí». La resta ja ho sabeu si hi vau anar o bé us ho han explicat. El sistema es va penjar, però això no va frustrar la gent. La majoria es va quedar als col·legis, altres anaven i venien i hi ha qui va fer tres hores de cua al Monsenyor Gibert per votar. És l’expressió més contundent de voler exercir el dret a decidir malgrat que el mateix vespr Mariano Rajoy digués que no hi havia hagut referèndum. A Sant Fruitós i a moltes altres poblacions sí que n’hi va haver.

També hi van haver moments de certa alarma com quan van començar a córrer les imatges dels primers mastegots de la policia nacional i la guàrdia civil, o quan s’escampava que els de les porres anaven cap el poble. En un moment determinat era al Monsenyor Gibert i va començar a córrer la brama que la guàrdia civil havia arribat al Pla del Puig. Res de res. Tot això ho podreu explicar als vostres fills i néts, perquè és i serà Història, amb majúscules.

Malgrat que no hi va haver referèndum, segons la versió del govern central, tot s’ha encabritat des d’aleshores. En el moment d’escriure això hi ha detinguts Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per sedició. Sona a antiga aquesta paraula. Han tingut la mala sort de formar part d’un país on en teoria és legal ser independentista (de moment), però que en canvi i pel que s’està veient, és il·legal fer res per aconseguir aquesta independència. Quina democràcia més contradictòria, oi?

Jordi Morros

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin