La verema

Per: Miquel Puig Soler Foto: Gettyimages

Amb les altes temperatures era fàcil preveure que la collita de raïm s’avançaria. Les varietats més primerenques, el pinot noir i el chardonnay, que se solien collir el mes d’agost, aquest 2022 en algunes vinyes s’han collit a finals de juliol per evitar possibles podridures del raïm. Ara, a mitjans d’agost, ja cullen el xarel·lo i tot seguit veremaran les altres varietats. La manca evident de pluja ha accelerat l’inici de la verema, motiu pel qual, la collita d’enguany és la més primerenca registrada en la dominació d’origen Penedès. El calorós clima amb la corresponent secada que pateix el país, ha fet que les previsions pel que fa al volum de la collita sigui fins a un vint-i-cinc per cent inferior a les d’un any normal.
Segons apunten des del Consell regulador del Penedès s’espera que la qualitat de la verema sigui molt bona sobretot per l’absència de fongs i la manca d’humitat. L’excel·lent qualitat de la collita d’enguany, tot i que sigui més curta del normal, anirà en la línia de la qualitat que es demana en les zones vitivinícoles del nostre país per fer productes d’excepcional qualitat. Tant de bo els grans arramassadors del preuat fruit augmentessin el preu del raïm i la pagesia es pogués guanyar millor la vida, però com sempre, tot dependrà entre altres, de Freixenet, Codorniu o Torres.
En un punt o altre dels meus escrits no puc evitar de mencionar esqueixos del passat que recordo amb molta tendresa. Fa anys que la verema era una activitat que les famílies realitzaven de manera col·lectiva; era habitual veure l’avi vora del carro, encarregat d’abocar els paners de raïm dins les portadores, aixafant-lo per fer-n’hi encabir el màxim possible. Un cop el caparró posat, cent quilos solia pesar. Pares, mares i fills veremant, sovint amb el terra enfangat per les pluges de setembre, suportaven amb un gran sacrifici el pes del cove que havien traginat carregat per les llargues passades. Era una feina pesada i feixuga, però de la collita en depenia en part, l’economia de cada casa.
No podré oblidar mai quan, de molt jovenet, sovint havíem de suportar amb tristesa el terrabastall d’una tempesta que deixava anar una pedregada descomunal i sinistra que ho aixafava tot. Amb la mirada esbiaixada i una tristor que els vessava dels ulls, l’avi i el pare ja sabien que el vi d’aquella anyada sols serviria per fer esperit de cremar que haurien de vendre a un preu molt baix. Els coets que s’havien enlairat des d’alguns dels terrats més alts del poble per intentar allunyar la tempesta no haurien servit de gran cosa. Un altre any de feina perduda. Enrere quedaven els farts de treballar i les suors del de casa. El gran desordre climatològic d’una tarda d’estiu seguit d’una tongada virulenta de cristalls de glaç com el puny, sembrava d’angoixa i tristor en el semblant dels soferts pagesos i de tota la família. Ens tocaria beure aiguarell avinagrat. Un mal any.
Ara, alguns cellers amb, l’objectiu de mostrar al públic d’una forma amena els secrets de veremar a mà, organitzen diverses activitats a la vinya perquè el consumidor pugui endinsar-se i viure l’experiència de la vinicultura i altres activitats que conformen la tasca d’elaborar el vi. Per atraure clientela els organitzadors fan de tot. Esmorzars a la vinya, berenars, tastos enmig dels ceps, collida de raïm, xerrades amb els enòlegs… És interessant i distret veure com mostren a la gent l’enrenou que conforma l’elaboració de vi i totes les activitats que es duen a terme. Hi ha cellers que fins i tot tenen muntat un bar enmig la vinya. Com abans, vaja.
Dinar de cosins. Ahir, com cada any vam fer una trobada de cosins per dinar; el meu cosí Miquel, el meu germà Josep, la Maria Brucart i jo. Tots quatre estem molt units i ens estimem molt; passem una diada meravellosa. Procuro fer un bon dinar perquè estiguin contents i s’hi trobin bé, a casa. Ahir, a part del pica-pica els vaig fer un guisat que ens va encantar a tots.

Popets de platja amb peus de porc
Per a sis persones. Compreu un quilo i mig de popets d’uns deu o dotze centímetres, tres peus de porc partits en quatre trossos, una ceba, un pebrot verd petit, quatre grans d’all, tres quarts de quilo de patates, pèsols tendres, tres tomàquets ratllats, una fulla de llorer, un bitxo, julivert, sal, pebre negre, pebre vermell, oli d’oliva i vi blanc.
Feu bullir els peus amb unes verdures fins que estiguin tous; els escorreu i guardeu brou de la cocció. En una cassola amb un raig d’oli ben calent hi poseu els popets ben nets cinc minuts. Escorreu i guardeu el suc. Netegeu la cassola i hi feu el sofregit amb l’all, la ceba i el pebrot, tot ben picolat. Quan ho creieu convenient hi poseu una cullerada petita de pebre vermell, el llorer, el tomàquet ratllat i un petricó de vi blanc. Deixeu coure deu minuts i hi poseu els popets, brou de la seva cocció just fins a cobrir-los i un parell de cullerots del suc dels peus; tapeu i deixeu coure mitja hora. Afegiu-hi les patates escantonades no massa grans, i els pèsols. Al cap de deu minuts de cocció hi afegiu els peus i mitja morterada d’allioli negat. Deixeu coure deu minuts a foc lent. Rectifiqueu si cal de sal, deixeu reposar una bona estona. Ara ja podeu gaudir d’un cuinat català que segurament tornareu a repetir. Aquest plat també el podeu fer amb pops més grans o sípia.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin