Hi havia una vegada, l’any 2222, una vaca que es deia Pepa i vivia a Nova York. La vaca Pepa cada matí es llevava a les cinc i mitja. Després s’anava a vestir d’humà perquè ningú se n’assabentés del seu secret. Tot seguit anava a esmorzar un tassó de palla amb llet. Finalment es rentava les dents amb un raspall de bany i anava a treballar com a taxista per Nova York. La vaca Pepa era una de les taxistes més ben valorades de tota la ciutat, ja que arriba molt ràpid a les seves destinacions.
Pero un dia, un periodista molt important, en Joan Ramon, va demanar els serveis de la vaca Pepa. Al principi la vaca Pepa es va posar molt contenta, però després tota la il·lusió va desaparèixer perquè els periodistes es fixen en tots els petits detalls, encara que el detall sigui minúscul.
El dia següent feia molta calor i, quan la vaca Pepa va recollir el periodista Joan Ramon, es va posar molt nerviosa. La vaca Pepa va fer tot el trajecte amb normalitat fins que el periodista va dir-li que feia molta calor i era molt estrany que la vaca Pepa no estigués suant. En aquell moment, el periodista Joan Ramon va començar a imaginar que estava passant alguna cosa molt estranya. Finalment el periodista Joan Ramon va veure una cremallera a l’esquena de la Pepa. El periodista Joan Ramon, intentant que la vaca Pepa no se n’adonés, li va baixar la cremallera i va veure tot el pèl i les taques blanques i negres. Tot seguit, en Joan Ramon, va treure la seva càmera de fer fotografies i va començar a fer fotografies. Al final li va treure cuidadosament la màscara d’humà i va començar a fer fotografies sense parar. Després la Pepa quan se’n va adonar va frenar en sec i es van estavellar contra una botiga. La Pepa va sortir del cotxe el màxim de ràpid que va poder i se’n va anar corrents a casa seva i tancà la porta amb clau. Mentrestant, el periodista Joan Ramon va llogar un altre taxi i se’n va anar a l’edifici de la televisió a explicar-ho a tothom. Al dia següent va sortir a tots els canals de televisió la noticia de la vaca Pepa.
L’ajuntament el dia següent va anar a buscar a la Pepa al seu apartament, Quan la van agafar la van posar en un camió molt gran on hi havia mejar, aigua, un llit molt gran fet de palla, …
Finalment, l’ajuntament de Nova York, va convocar una reunió i van decidir traslladar la vaca Pepa a una granja de les afores de la ciutat per ser concret »la granja d’en Manel», on viuria fins que es morís de vella.
Quan el camió va arribar a la granja del Manel, la vaca Pepa es va posar molt trista i es va decepccionar. Es va decepccionar tant, que va parar de mejar durant un parell de dies. Però tot va canviar quan la vaca Pepa va conèixer un cavall molt amable, atent i maco, que es deia Pep. Cada dia el cavall Pep i la vaca Pepa parlaven dels problemes que tenien durant el dia en la granja. Un dia el cavall li va preguntar a la vaca perquè estava deprimida quan va arribar a la granja. La vaca Pepa li va explicar tot el que li havia passat des de que era petita. Des del dia que va aprendre a conduir, fins el dia que la van portar a la granja. El cavall li va semblar molt injust el que li havia passat a la vaca Pepa. Per això, el cavall li va explicar a tothom el que la vaca Pepa li havia explicat a ell.
Autor: Guillem Serrano Pérez
6è de primària
Escola Pla del Puig
