Hola, em dic Laia i aquesta és la meva àvia Maria.
La Laia té 6 anys i viu amb la seva iaia perquè els seus pares van tenir un accident de cotxe quan ella era molt petita. Avui és Sant Jordi i la Laia va a buscar un llibre amb la seva àvia, Maria.
– Àvia, és que jo no he anat mai a una llibreria – va dir la Laia amoinada.
– No t’amoïnis, sempre hi ha una primera vegada per a tot.
Quan van arribar, la Laia estava impressionada:
– Uauuuu, àvia! Això és impressionant!!!
– T’he dit que t’agradaria – li va respondre l’àvia. La Laia va buscar i rebuscar, però no n’hi havia cap que li cridés l’atenció.
– Àvia, no en trobo cap.
– No passa res. A veure quins temes t’agraden.
– Doncs els animals, el ballet i el mejar… els espaguetis.
– Perfecte! N’he vist un que t’agradarà.
– Àvia, àvia, com es diu? – va dir la nena impacient.
– «Els espaguetis esbojarrats» – va respondre.
La Laia se’l va mirar.
– Àvia, és perfecte!
La Laia i la Maria van anar cap a casa. La Laia es va passar tot el dia llegint.
– Va, Laia, vés a dormir.
– D’acord, bona nit àvia.
– Bona nit, Laia.
A mitjanit es va sentir un soroll estrany. La nena es va despertar i va veure el llibre brillant. Va anar a l’habitació de la seva àvia per explicar-li-ho tot, però quan va arribar, les paraules li van desaparèixer i només va poder dir:
– Àvia, em dones una mica de llet, si us plau?
– Bon dia, Laia – va dir mentre aixecava la persiana.
– Bo bo bon dia – va dir la Laia espantada pel que havia passat aquella nit.
– Laia, què et passa? – va dir l’àvia sobtada.
– És que tinc son.
La Laia va buscar el llibre per internet, però no va trobar res. Al cap d’una estona va pensar en anar al museu de màgia.
– Àvia, podem anar al museu de màgia?
– Per què hi vols anar?
– És que el llibre que vam anar a buscar és màgic. A mitjanit s’ha obert, i ha començat a mebrillar.
– Puja al cotxe que t’hi porto.
Quan van arribar, la Laia va anar a demanar el llibre i el bibliotecari li va explicar que aquell llibre els hi havien robat feia molt anys.
Quan la Laia va arribar a casa, va començar a fer receptes del llibre. Fins que va provar una que hi deia: ESPAGUETIS ESBOJARRATS.
– Àvia, aquesta funciona!!!
– Com que funciona, què ha passat ?
La Laia va quedar al·lucinada: els espaguetis van començar a volar i van crear una imatge dels seus pares a l’aire.
La Laia va enganxar els espaguetis a un quadre.
Més tard, la Laia i la seva àvia, van entrar a una botiga a buscar espaguetis per dinar.
– Aquí té els espaguetis – va dir la botiguera.
L’àvia va ficar el llibre a la bossa dels espaguetis. Quan van treure el llibre, van veure que s’havia tacat del líquid d’espaguetis i la Maria va dir:
– No passa res, un Sant Jordi amb olor a espaguetis.
Autora: Laia Gimenez Moreno
5è de primària
Escola Monsenyor Gibert
