En un poble petit envoltat de muntanyes i caps verd hi havia una escola que es deia «EL FAR». Li havien posat aquest nom perquè deien que no només era de matemàtiques o llengua, sinó també a ser bones persones. A la classe de 5è hi havia nens i nenes molt diferents entre ells. Alguns eren molt xerraires, altres més tímids, i alguns preferien passar desapercebuts.
Entre ells hi havia la Luna, una nena a qui li encantava dibuixar. Tenia molta imaginació, però gaire mai ensenyava els seus dibuixos perquè pensava que no eren prou bons.
També hi havia el Samir, un nen que havia arribat feia poc d’un altre país. A vegades parlava diferent, i això feia que alguns companys no l’entenguessin gaire bé.
I també hi havia la Carla, una nena que volia agradar a tothom. Sense adonar-se’n, de vegades seguia els grups que deixaven altres nens de banda.
A la classe començaven a passar coses petites: mirades, xiuxiueigs, grups que no deixaven entrar a altres, o nens que es quedaven sols al pati sense que ningú els digués res.
La mestra ho veia tot i va decidir fer alguna cosa important. Un dia va entrar amb una caixa antiga.
– Avui aprendrem una cosa molt important -va dir la mestra.
Dins ni havia un mirall amb un marc daurat.
– Aquest és el mirall dels colors. No mostra com ets per fora,sino com tractes els altres.
El primer va ser en Samir. Va veure reflectit al mirall molts colors, que representaven tot el que portava dins.
Després li va tocar a la Luna. Va veure una llum petita que representava la seva confiança.
Després va ser el torn de la Carla. Va veure figures separades, com grups tancats, que representaven quan algú queda exclòs.
La mestra va explicar que, a vegades, sense voler, deixem persones de banda. I això també fa mal encara que no hi hagi insults.
– El respecte no és només notext insultar -va dir la mestra-, també es no excloure, no ignorar i no deixar a ningú sol.
Quan tots es van mirar junts al mirall, els colors es van començar a unir formant un bonic arc de Sant Martí.
Des d’aquell dia,la classe va canviar. Ningú es va tornar a sentir invisible i van aprendre una cosa molt important:
Tractar bé als altres també forma part de l’educació per aprendre a casa i l’escola.
I conte contat, aquest conte s’ha acabat.
FI.
Autora: Erika Lucia San Nicolás Ripoll
5è de primària
Escola Monsenyor Gibert
