La gent fa poble. El Fusteret

Els pobles els fa la gent. A vegades hi pot haver la percepció, des del meu punt de vista equivocada, que són els ajuntaments i sobretot qui hi ha al capdavant, els qui els dinamitzen i qui els hi donen vida. Evidentment hi juguen un paper tot i que no deixa de formar part dels seus deures i obligacions. Els ajuntaments hi són per això, i molt més. Però sense gent al davant o al costat, no pas al darrera, no serviria per res.

És la gent qui dóna caràcter i personalitat a una població. La seva implicació en la vida comunitària, ja sigui a nivell personal o al capdavant d’entitats conformen la identitat d’un poble, que sigui actiu o no, que pugui tenir un tret identitari respecte els del voltant o que sigui dinàmic i amb empenta. La xarxa social és imprescindible, i si rep el suport de l’ajuntament, que sovint és qui hi ha de posar les garrofes, l’efecte es pot multiplicar.

Tot això em va al cap en llegir que s’ha mort el Josep Noguera, el Fusteret. Va ser una d’aquestes persones de les quals Sant Fruitós de Bages en pot presumir. No tan sols per la seva implicació en la Festa de l’Arròs, que va heretar però que va saber mantenir envoltant-se d’una colla de gent que ho va fer tot més fàcil, sinó també com a botiguer i per la seva activitat social. Sí, els botiguers també formen part d’aquella colla de gent que donen vida als pobles. Si es rendeixen hi ha el perill que els carrers es buidin i la imatge de la població sigui més semblant a la d’un desert que cap altra cosa. I no els hi posem fàcil amb polígons i grans àrees comercials a dos minuts en cotxe o amb una gran ciutat amb molts més serveis com a Manresa a cinc. Doncs el Fusteret també era botiguer.

I actor. Fèiem teatre junts al grup TEI Montpeità amb l’Enric Rafart i una bona colla de gent més. D’això fa una pila d’anys però n’ha quedat un bon record. Assajàvem tard els vespres i ell s’havia de llevar d’hora per elaborar. No fallava mai. Afable, conversador, amb les seves galtes sempre vermelles i de bon humor, el teatre li era a l’hora un divertiment i un maldecap quan s’havia d’estudiar a fons el guió. Com a tots.

Gent com el Fusteret, moltes vegades de forma anònima, en altres ocasions de forma més visible, però sense pretensions i sense cap altre objectiu que estar bé amb un mateix, són els que fan rutllar els pobles. Salut, Fusteret.

Jordi Morros

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin