KM. 0, quina gràcia!!!!

Quan anem al mercat o a qualsevol botiga d’alimentació podrem veure que al llarg de tot l’any hi podem comprar qualsevol aliment encara que no sigui de temporada… d’això se’n diu globalització… i com que tots fan molt bona cara (mengem per la vista) –això ho saben molt bé els qui col·loquen els productes arran de la vista, en segons quins indrets o amb un tipus de llum determinat- comprem allò que fa uns anys hagués sigut impensable… i que a més no “toca”… no toca menjar aquestes pomes tan lluentes i encerades, no toca menjar tomàquets d’un vermell molt intens… on és la dieta saludable i mediterrània?…on és el que en diem menges del km. 0?… tampoc no hi ajuda el fet que els qui ens governen (estem mal manats!!!!) no protegeixen la indústria local; a cultures properes com la francesa els diem xovinistes perque allò propi del país és el millor en qualsevol aspecte… no us sembla que és una molt bona manera de protegir la indústria, el comerç… Sovint l’administració amb l’afany de protegir els seus interessos (que són els nostres) i de fiscalitzar al màxim les seves decisions es troba entre l’espasa i la paret a l’hora de decidir quin proveïdor escollir davant de factors poc proteccionistes i decidir-se finalment (amb sobre tancat!!!) per ofertes d’empreses que estan a centenars o algún miler de quilòmetres… on és el km. 0?… i el servei que li donarà aquesta empresa de Sevilla (?)… es desplaçaran cada vegada que hagin de respondre a les garanties contractuals?… és evident que estaran mal servits.

Hem d’ajudar al comerç local… no pot sucumbir davant de les grans o mitjanes superficies… hem de recuperar l’escalf de qui tens a l’altra banda del taulell, hem d’agraïr els bons consells, el bon dia, la bona tarda, que et demanin per la familia, per com t’has recuperat del grip… que fins i tot et vulguin acompanyar fins a la porta.
Sovint, massa sovint, caminant pels carrers estrets dels pobles i ciutats, t’adones que ja no queden dempeus aquells establiments que per l’augment estratosfèric del lloguer o per la manca de relleu generacional han hagut de baixar la persiana… i ningú no fem res perque el cor de les ciutats torni a bategar… també s’hi afegeix el fet del tipus de vida que duem (no tenim temps… quina excusa!!!!!), de com internet ens ha canviat la vida… ara podem comprar des del sofà de casa a les 3 de la matinada un dvd i si no ens agrada el podem tornar…

Francesc Gannau

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin