Guerra a la democràcia

Un cop passades les eleccions, m’agradaria posar el focus en l’auge de Vox. Ens sorprèn, però no hauria de ser així i us explicaré el perquè.
SCL Defence és una empresa que entrena l’exèrcit de EEUU, el Britànic, de l’OTAN, de la CIA entre d’altres. Un dels seus camps d’actuació és el d’«influenciar el comportament de les audiències hostils». Ho diuen així, tal qual. És a dir, intentar a través de la intel·ligència artificial en l’anàlisi de dades modificar el comportament de l’enemic amb l’objectiu de debilitar-lo. Guerra psicològica. Fins aquí tot normal. Però un dia, aquesta empresa, decideix exportar aquesta tecnologia cap al «camp de batalla» la democràcia, és a dir les eleccions. I això ja no ho veiem tant lícit, oi? Per fer-ho creen una empresa, Cambridge Analytica, un dels inversors, vicepresident i cofundador, es diu Steve Bannon.
Cambridge Analytica és una empresa amb la seu central a Londres. La primera vegada que en vaig sentir a parlar va ser quan s’encarregava de la campanya presidencial de Donald Trump. Per darrera el candidat l’omnipresent Steve Bannon. Em cridava l’atenció.
Steve Bannon, cofundador de la web d’extrema dreta BreitBart, creu fermament que per canviar la societat actual cal destruir-la totalment per reconstruir-la des de zero. Us recordeu d’aquella pel·lícula on es veu l’emperador Neró tocant l’arpa mentre Roma està en flames, i que l’ha fet cremar per poder-la construir de nou? Doncs això mateix! Però com es destrueix una societat democràtica?
Cambridge Analytica presumia durant la campanya d’en Trump de tenir unes 5000 dades de cada ciutadà americà, provinents de diverses plataformes digitals. Amb la intel·ligència artificial i a través de l’anàlisi d’aquestes dades creen un perfil psicològic de cadascun dels votants. L’objectiu és detectar els «els persuasibles», és a dir, aquells votants que poden tenir un vot modificable. Centren els recursos en les circumscripcions que electoralment són importants, que tinguin més pes i que els pugui fer decantar la balança cap al seu candidat. Enginyeria electoral lligada a la intel·ligència artificial. Seria una passada si no fos que l’objectiu és modificar en si mateix la naturalesa del projecte democràtic.
Un cop tenen els «persuasibles», entra el departament de propaganda, bombardegen les xarxes amb informacions falses, vídeos, fotos, creació de blocs i webs falses, de tot!. És com un boomerang, agafen les teves dades i et retorna un tsunami d’informació manipulada. Informació creada exclusivament de manera que pugui modificar el teu vot. Per exemple, a Estats Units van crear diverses pàgines web atiant el conflicte racial, per una banda webs pro i de l’altra en contra. Van crear històries falses que van córrer com la pólvora per Whatsapp. Totes creades per Cambrige Analytica. Objectiu: traslladar l’odi als carrers. Fer por. Trencar la pau social. Ells mateixos declaren que només a través de la por i l’odi poden modificar els comportaments dels «persuasibles». Si fóssim dins d’una pel·lícula de la Guerra de les Galàxies és com si només es pogués guanyar utilitzant el «costat fosc de la força».
Aquesta mateixa empresa també va realitzar la campanya a favor del Brexit. Nigel Farage, instigador del Brexit es declara amic d’Steve Bannon. A la cerimònia de investidura del president Trump es feien fotografies riallers i exultants i les etiquetaven amb un «Trump i els nois dolents del Brexit». Res a dir.
Doncs bé, aquest personatge, Steve Bannon, ja fa uns temps que ha creat el què ell en diu «The Movement», pretén aglutinar la extrema dreta europea i potenciar-la. Dóna suport a La Liga de Salvini a Itàlia, Alternativa per Alemanya, el Front Nacional de Marine Le Pen, Fidesz de Viktor Orbán a Hongria o Vox d’Abascal a Espanya entre molts d’altres, tots d’extrema dreta, és clar.
Per tant, els resultats d’un partit polític com Vox no ens haurien de sorprendre. Té el suport d’Steve Bannon, i la capacitat d’utilitzar la tecnologia de guerra per modificar el comportament dels electors. La incitació de la por i de l’odi. Com a detall, durant la campanya de Trump, si fem memòria, als mítings s’escalfaven amb els crits de «Clinton a la presó!», recorda el «Puigdemont a prisión!» que es coreja als mítings de Vox, oi?
El més trist de tot plegat és que som nosaltres mateixos els que els hi regalem les nostres dades. Cada dia utilitzem el Google, el Facebook, el Twiter, el Whatsapp (que pertany a Facebook) i els utilitzem gratuïtament a canvi de que facin el què vulguin amb les nostres dades. Així saben qui som, què fem, com pensem, què ens agrada i a qui votem. Aquestes companyies viuen de la venda de les nostres dades al millor postor. I així poden saber-ho tot de nosaltres, les nostres debilitats i què és el que ens pot fer canviar d’opinió. Han declarat la guerra a la democràcia. Depèn de que les empreses garanteixin la privacitat de les nostres dades i de que nosaltres aprenguem a detectar les «fake news». Fins llavors serem l’objectiu del millor postor. Ulls ben oberts que vénen corbes!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin