Estiu 2023

El proper dimecres, dia 21 de juny , a les 16 hores i 58 minuts hora oficial peninsular, serà el solstici d’estiu i el començament d’aquesta estació que durarà 93 dies i 16 hores i s’acabarà el 23 de setembre amb l’equinocci de tardor.

Amb una mica més de 93 dies de durada, l’estiu, a l’hemisferi nord, és l’estació més llarga de l’any. Això és degut a que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i l’estiu coincideix amb l’època de l’any en què la Terra es troba més lluny del Sol. Quan això succeeix, la Terra es mou més a poc a poc la seva òrbita (segons la coneguda com a segona llei de Kepler), i per tant necessita més temps per arribar al punt on comença la següent estació, que és la tardor.

A començaments de l’estiu, al vespre podrem veure a Venus i Mart, però a mesura de que passin els mesos, Venus s’anirà apropant al Sol i desapareixent gradualment del cel. Haurem d’esperar fins a meitats d’agost per poder observar a Saturn sortint per l’est al capvespre.

A la matinada podrem veure a Júpiter i Saturn, però Saturn desapareixerà a finals d’agost amb la claror de l’albada, mentre que Venus anirà apareixent per l’est.

A mes dels planetes, a l’estiu es fàcil distingir al cel diversos grups d’estrelles brillants. El més característic es el triangle d’estiu, un asterisme format per tres estrelles brillants; Altair, de la constel·lació de l’Àguila, Deneb, de la constel·lació del Cigne i Vega, de la constel·lació de la Lira.

Cap el sud, son típiques de l’estiu les constel·lacions del Escorpió, amb la brillant i vermellosa Antares, i Sagitari, que ens marca aproximadament el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, aquesta banda blanquinosa formada per milions d’estrelles, que es poden veure amb tot el seu esplendor creuant el cel de nord a sud, això si, sempre que tinguem cels ben obscurs.

Aquest estiu no es produirà cap eclipsi de Sol ni de Lluna.

El 6 de juliol la Terra es trobarà en el seu afeli, es a dir la màxima distancia al Sol, a 152.093.322 km, es a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distancia, el periheli (147.098.872 km), que va tenir lloc el 4 de gener.

Durant aquest estiu també podrem gaudir de les pluges d’estrelles dels Delta Aquàrids cap el 28 de juliol i els populars Perseids, cap el 11 d’agost.

Les Llunes plenes durant l’estiu seran el 3 de juliol, l’1 d’agost, que serà una superlluna i el 31 d’agost, que tornarà a ser una superlluna.

ANGEL MASSALLÉ

Agrupació Astronòmica de Sabadell