ENTREVISTA A: Juliana Canet, comunicadora.

Per Text: Clack – AMIC | Vídeo: Marina Rodríguez i Carla González / Clack – AMIC – Redacció –

Juliana Canet ““No hem de donar valor a les coses només perquè siguin en català o les faci una dona”

A la Juliana Canet l’hem conegut a través de la pantalla. És creadora de continguts a Instagram i a Youtube, dos espais que per ella és com si fossin la seva casa familiar de Cardedeu i una casa imaginària a Cadaqués, respectivament. A les xarxes socials ens parla de feminisme, ens recomana la poesia de Miquel Martí i Pol o ens comenta les novetats de La isla de las tentaciones. Més enllà d’internet, Juliana Canet presenta Adolescents XL (Catalunya Ràdio), col·labora al Tot es mou (TV3), és la cara visible de Món Maker (Super3) i és de l’equip impulsor de Canal Malaia, una plataforma per aglutinar i donar visibilitat a continguts audiovisuals en català. Amb 22 anys acabats de celebrar és una de les veus més influents a la xarxa entre els joves.

Amb els anys de compartir la teva vida a través de les xarxes socials, quina part has decidit no mostrar?
Just ara estic començant a decidir de veritat quines són les coses importants que no vull ensenyar; encara en tinc molts dubtes. No arriba un moment en el que ja tens clar què ensenyes i què no; és una decisió que es pren constantment. Hi ha coses que tinc clares. Per exemple, els meus pares no els ensenyo. O casa meva. Mai faré un house tour o un room tour perquè penso que això forma part de la meva intimitat; són coses que no només em toquen a mi. Peco d’ensenyar massa, sempre. I sempre me’n penedeixo. La meva llei abans era no mostrar-me vulnerable a les xarxes i ara només em mostro vulnerable perquè també crec que està bé.

Com gestiones compartir certs temes sense voler entrar en polèmica?
Quan no tinc ganes d’explicar o compartir alguna cosa, és a consciència. Ja tinc espais on parlar d’aquests temes. A mi m’agrada molt parlar i explicar coses. Si, per exemple, vull parlar de la religió, prefereixo no fer-ho al meu Instagram i fer-ho amb les meves amigues.

Fins a quin punt sents pressió a l’hora de parlar en català? El fas més correcte, més divertit o més jove?
Estic intentant parlar el millor català possible però no pel fet de ser un personatge una mica públic. Estudiant filologia catalana i tenint sensibilitat per a la llengua he pres consciència de que és important parlar tant bé com sigui possible. I també perquè penso que el parlo molt malament i tinc moltes coses a millorar. Prefereixo parlar bé, si puc escollir. Però no sento pressió, especialment.

Quins avantatges té unir en una plataforma com Canal Malaia el contingut audiovisual en català?
El problema és que Youtube, a nivell d’algoritmes, és molt fotut. El contingut que sap que serà minoritari, perquè és en una llengua menys parlada o perquè és sobre bicis de muntanya, ja no el promociona tant com la resta de continguts. Si tu veus un vídeo meu, encara que sigui en català, el que et recomanarà no té perquè estar vinculat al que jo faig, per Youtube. El que es crea de manera natural a Youtube a Espanya, que Youtube sol ja et recomana altres youtubers i el que t’interessa i el que no, nosaltres ho creem de manera artificial.

A Canal Malaia entra qualsevol contingut en català? Què es té en compte per incorporar-lo?
Per a mi és molt important no donar valor a les coses només perquè siguin en català; això és un error. De la mateixa manera que donar valor a les coses només perquè les ha fet una dona. No vull que em truquin perquè parlo català o perquè soc una dona. Vull que em truquin perquè tinc coses a dir, perquè parlo bé. Aquesta és la norma de Canal Malaia, no perquè facis vídeos en català ja entraràs al canal. Cal que el vídeo estigui ben gravat, que tinguis coses a dir, que tinguis carisma, que tinguis veritat.

Quan i com creus que t’arribarà el moment de desvincular-se del concepte “adolescent”? El contingut per a joves només l’han de fer joves?
El contingut per a joves no només l’han de fer joves, en això hi insisteixo molt. Jo he fet un programa pel Super3 i ningú m’ha dit que soc massa gran per a un programa pel Super3. El contingut per a joves també el poden fer persones grans. L’important pel contingut dels joves és que sigui bo i que estigui ben fet. Hi ha contingut especialment pensat per a joves que està molt mal fet i molt mal produït, amb un concepte molt mal construït.

Com creus que han anat canviant el teu contingut i el to dels teus vídeos?
Tinc la veu molt més fina i molt més femenina. No sé si és perquè l’heteropatriarcat m’ha transformat i m’ha obligat a tenir veu de nena. O perquè m’he fet gran. També tinc molt menys accent i soc molt més xava. A nivell de contingut, crido molt menys, estic molt més tranquil·la. Abans parlava dels parcs. Parlava jo però no explicava tant la meva experiència personal. Ara sí, i m’agrada més.

On tenen millor rebuda els teus continguts?
Ara mateix, crec que Youtube és la meva xarxa preferida. Després Instagram, perquè és casa meva. Youtube és la casa de Cadaqués, on hi estàs molt bé; és xula, a primera línia de mar. Al final, a Cardedeu s’hi està súper bé i és casa teva. Això és Instagram per a mi. I Twitter és un lloc terrible però soc completament addicte. Si pogués, me’l trauria, perquè et torna boja.

Sense pensar en estratègies comercials o de futur, què et vindria realment de gust fer?
A mi el que em vindria de gust és no fer res, ho prometo. Estar a casa meva, recollint caquis i fent vídeos de Youtube perquè m’agrada molt. No sento cap pressió, sempre em ve de gust fer-los, sempre tinc coses a dir. Ara mateix, amb la ràdio i la televisió, m’estic començant a cremar una mica.