Els suquets de peix.

M. 1399

Tot aquest llevant fantàstic que va des del Rosselló fins a Alacant és el nostre mar particular: el mediterrani català. Ell guarda un autèntic tresor de peix i marisc saborós com no n’hi ha altre. Els vells mariners van aprendre a cuinar tot aquest bé de Déu, esdevenint-ne uns autèntics especialistes. Quantes receptes hi ha de suquets? Possiblement tantes com pobles hi ha a la nostre costa o encara més, tantes com pescadors, cuiners o cuineres. Per fer-ne una tria, segons el meu parer, son quatre les principals formes de cuinar un peix en suc. Evidentment n’hi ha més, però habitualment la majoria segueixen el patró de les receptes tradicionals.
La sarsuela, “el suquet”, l’all cremat i el ranxo de pescadors són receptes antigues, però les que marquen la pauta a l’hora de cuinar. No cal que remarqui que la nostra cuina marinera enriqueix la gastronomia de tot el món i Sant Fruitós, sempre ha sigut tafaner i procliu en aquesta tasca tan excepcional com és l’art de cuinar. Ho sé, perquè tan la iaia com la mare, feien verdaderes meravelles amb el poc que tenien anys arrere.
És evident que la modernitat i aquesta tongada de joves cuiners ho han capgirat tot, traient-ne un rendiment fabulós i revolucionari, actual i innovador que és el que demanen les noves tendències, però nosaltres, a casa, hem de seguir la rutina culinària que vam aprendre, amb algun toc si s’escau renovador, però que carai!!!, ja ens agrada aquesta cuina senzilla, distreta i saborosa que ens ha acompanyat sempre.
Ara mateix que estic escrivint aquestes ratlles, em ve a la memòria l’embranzida fulgurant que va tenir el restaurant Patoi de Navarcles fent suquets de peix i bullabesses com ningú. Jo en sentia parlar d’aquell èxit del que tanta gent comentava, posant-lo pels núvols. En aquella època nosaltres ni hi podíem anar però sí, que el visitaven gent de tot arreu. Amb això vull dir que una bona cassola o olla de peix ben cuinada sempre serà una menja més que acceptable.
Avui m’ha vingut de gust desprès de molt temps fer aquesta col·laboració per aquest setmanari, el Montpeità, (espero que us agradi). És evident que molts llaços que m’unien al poble, s’han desfet. Encara m’hi queden alguns amics de jovenalla però, els meus tiets ja no hi són, els meus… com ho diria, quasi de la família, els entranyables Fusteret i la Conxita tampoc. Aquestes sí que eren una gent que ha valgut la pena conèixer en el camí de la vida. Eren unes persones que només es mereixien que els hi aboquessis tot l’afecte i sentiment que pot generar una persona. La seva bondat i generositat era tanta, que mai vaig saber la manera de correspondre’ls.Maleïda sigui la mala sort que van tenir.
Per acabar i aprofitant aquest comentari, no em costa gens donar-vos una recepta que faig sovint a casa o pels amics. És senzilla però gustosa. Es la que feien els pescadors damunt la barca mateix. El “ranxet”. És un plat molt simple però d’una qualitat i sabor excepcional. Es pot fer amb diverses varietats de peix. Ells ho feien amb quatre rampoines que sabien que no podrien vendre a llotja. També era bo. De gana, després de feinejar tota la nit i part de la matinada, prou que n’hi havia.
El peix millor pot ser l’escòrpora, déntol, rap, lluç… Poseu sal i pebre al peix. En una cassola de ferro colat o terrissa hi poseu oli. Un pic calent hi poseu tres grans d’all laminats, quatre llesques de pa i un parell de nyores. Un cop fregit ho traieu. Feu una picada amb aquests ingredients (rasqueu la polpa de la nyora). Afegiu-hi unes ametlles torrades un pèl de safrà i una cullerada petita de pebre vermell. Ho matxuqueu bé fins que us quedi una pasta.
Ho aboqueu a la cassola junt amb un bitxo i una branqueta de julivert. Ho feu sofregir. Poseu-hi aigua o brou de peix depenent de la quantitat de persones, just que cobreixin les patates escantonades que hi posareu. Feu bullir set o vuit minuts i ja hi podeu posar els talls de peix, que podeu acompanyar d’uns musclos o cloïsses i unes gambes. Coeu cinc minuts i deixeu reposar una estona. Si us queda suc, el podeu aprofitar per fer-ne una sopa.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin