Per: Francesc Gannau.-
Vull començar amb un poema d´en Mossèn Cinto Verdaguer:
De l´albada de la vida
també he vist l´abril i el maig
abocar-me llur florida
sobre el front a raig a raig.
Quan recordo la bellesa
sol hermós de la infantesa
a l´ocàs de la vellesa
que de pressa i trist me´n vaig!
Mossèn CINTO, és clar, era un home de missa i pensava en el més enllà i en que la vellesa li passava de pressa (va morir als 57 anys) i de la tristor que li generava la marxa a l´altre món.
Quan serem en el darrer tram de la vida, quins pensaments ens acompanyaran?….el nostre cos serà, encara, el suport de l´ànima?
Quan ets jove o ja has madurat i encara veus lluny l´ocàs de la vida se te´n refot el que et pugui passar un cop jubilat…..això si hi arribes….el que si que te n´adones és que la vida passa molt de pressa i tant som al matí com a la tarda com l´endemà.
Parlem d´aquest darrer capítol de la vida i de quan l´enfilem: anem perdent les capacitats cognitives, ens empastillem (això si no ens equivoquem….sort del “pastiller”), no recordem ni el que hem esmorzat però si les vivències de la joventut, seguim estimant (potser no ho demostrem tant com ho feiem), seguim tenint desitjos sexuals (encara que cada dia vagi a la baixa), seguim fent broma, seguim tenint la necessitat d´estar acompanyats (si és de la parella, molt millor), si ets el pal de paller d´una familia nombrosa vols rebre l´escalf de totes i cadascuna, vols rebre tot allò que havíes donat….o encara que només sigui un bocí, vols que t´acompanyin (ara que ja no conduïm però encara en tenim l´esperança) al CAP, a l´Hospital, a comprar el diari, no vols ser cap nosa per ningú i ara que encara ens valem per nosaltres mateixos tot i la dificultat (la mandra) per caminar, volem decidir per nosaltres mateixos….però i quan minvin encara més les nostres capacitats, que en fareu de nosaltres?…..i arribarà el dia que hauran de decidir per nosaltres….
Aquest és el llargmetratge de la nostra existència en el quin totes hi tindrem un paper principal, un paper protagonista…ens tocarà viure la nostra vida i l´haurem de gaudir sense pensar ni en l´endemà, ni en el passat….(ni l´un ni l´altre no existeixen).
Ens haurem equivocat, l´haurem endevinat, haurem caigut, ens haurem aixecat……..tot fent camí per la vida.
