Com les onades a la platja, sens descans
van els nostres minuts, de pressa, al seu final;
cadascun reemplaçant el que hi havia abans,
en corrua s’esforcen tots ells cap al voral.
Tot just després de néixer en l’alta resplendor
va cap al temps madur; quan se n’ha coronat,
Pèrfids eclipsis li combaten la claror
i el temps destrossa allò que havia regalat.
El temps forada la florida jovenessa
i llaura solcs a la bellesa del front clar;
es nodreix dels primors de la naturalesa
i, tot el que roman, la falç ho ha de tallar.
Però el meu vers al temps futur s’encararà,
Lloant-te a tu, malgrat la seva cruel mà.
William Shakespeare
Traducció Salvador Oliva
Shakespeare planteja en aquest sonet un dels temes més habituals en la literatura: “tempus fugit”. El pas del temps és inexorable en la condició humana.
Els poetes han fet servir moltes comparacions per explicar-ho i, aquí les onades a la platja, en el seu continu i monòton moviment, són el referent utilitzat. Segons l’autor, la vida és una cursa de problemes (“tot just després de néixer…, pèrfids eclipsis…”) i el temps, que corre i de vegades vola (“nostres minuts, de pressa…”) és un monstre que ho devora tot (“forada la jovenesa, llaura solcs a la bellesa…”); res no escapa a la seva llei i al final la falç de la mort ho acaba tallant.
Al final del poema hi ha un bri d’esperança. L’art, la bellesa, la poesia són immortals i ara quatre segles més tard seguim admirant les paraules del mestre.
Shakespeare dedica i es refereix a algú en concret. En el segon vers parla de nosaltres (tu i jo) i, a l’últim rodolí confessa obertament que està lloant a tu, per nosaltres, desconegut. Com passa sovint hi ha diferents hipòtesis en ver aquest destinatari; però és més una qüestió de xafarderia, que de literatura. Deixem que els “intel· lectuals” de tele – 5 s’entretinguin.
William Shakespeare (1564 – 1616) a més de ser el millor dramaturg de la història, ens va deixar altres obres literàries: dos poemes mitològics, alguna narració i sobre tot, 154 sonets.
Salvador Oliva, gran coneixedor i estudiós de la seva obra, té el mèrit de traduir al català tots els seus sonets, conservant la mètrica i la rima, sense perdre el contingut.
