Damunt l’arena del desert
cremen els dies, ancorats
en cada duna com un antic parlar,
com un miratge del temps que fuig.
Revénen amors, vesprades de goig,
una corrua de sons, al fogall
encès del record.
Antoni Clapés
El pas del temps (tempus fugit) és un dels tòpics literaris més utilitzats en el món literari i més concretament, en la poesia. Aquí, en el poema, el tema està tractat d’una manera molt original. La sorra del desert, immensa, repetitiva, representa metafòricament la monotonia uniforme del temps, que sempre segueix el seu ritme habitual: el temps que corre i fuig (“cremen els dies ancorats en cada duna”); però a la segona part del text (“reencén amors”) torna el record, encén el foc de la passió i precipita l’esclat del temps, que ha perdut la seva monotonia habitual i entra a una dimensió més irregular. La memòria els seus focs en el missatge uniforme del desert.
Des d’un angle tenim la idea del temps que flueix cap a la seva fi sense fi per l’alteració de la idea de temps que s’armonitza per trencar la seva repetició tradicional.
Antoni Clapés (Sabadell, 1948), poeta, traductor, editor i llibreter.
