Desobediència

A la vida hi ha moments en que has de decidir si aquella ordre, aquell mandat que els teus superiors t’imposen l’has d’obeir o no; si l’ordre et ve donada pel teu cap a l’empresa on treballes i no l’acates, fàcilment en aquell mateix moment (si és que no li has plantejat cap raó convincent del perquè de la teva negativa) rebràs un comunicat dient que has trencat les normes i que has d’acceptar un càstig (no corporal, és clar!!!!!) que comportarà una retallada en el sou o unes mini vacances perque et pugui tocar una mica l’aire (sense que sigui remunerades)… això si no et donen una carta de comiat… però si la teva professió comporta un tarannà belicista i les ordres que reps del teu immediat superior (en rang) no casen amb els teus ideals i les has d’acatar i t’hi negues; sàpiques que t’espera un consell de guerra en tota regla.

Hi ha una dita que diu que qui no vulgui pols que no vagi a l´era…que vull dir amb això… que qui tingui sentiments de pau, de concòrdia, d’amor envers els altres, mai (tot i que no es pot posar mai la mà al foc ni per res ni per ningú) no triarà una professió que comporti aquests riscos; tot i que massa sovint a aquests treballs s’hi veuen abocats persones que segurament no tenen els perfils més adequats però que no deixen de ser unes “bones” sortides laborals.

Treballs que per altra banda comportaran estabilitat, sous per damunt de la mitjana, horaris flexibles, accessibilitat per ascendir en l’escalafó… i tot i que no són tots d’aquest caire belicista aquests grans avantatges també els trobem a l’administració, sigui local, comarcal, provincial, diputacional, autonòmica o nacional també gaudiran d’aquests avantatges… per això sempre hi ha cues i baralles, primer per accedir-hi i després per no marxar-ne (perpetuar-se-hi!!!!) i si en marxen serà per canviar d’ubicació però mai per fugir-ne…aquí sí que no podrem parlar mai de desobediència… tothom obeeix sense preguntar, sense qüestionar, sense plantejar canvis que fins i tot podrien arribar a fer millorar la vida dels seus conciutadans… ja sabem que les “coses de Palau… un moment si us plau!!!!”… m’ho acabo d’inventar però lliga, oi?

I com que del que es tracta és que tothom vol perpetuar la seva zona de confort, aquests tipus de treballs van molt buscats… i no tan sols els trobarem a l’administració també en trobarem a les grans empreses… on per cert tampoc no hi cal desobeir.

Francesc Gannau

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin