0 Shares 467 Views

Desamor

21 juny, 2019
467 Views

M. 1466

La vida és molt punyetera,
ens encega amb el seu vesc,
i quan no sabem on dar-la
ens diu:- Ja no hi ha res més.
La sexualitat ens porta
per camins i guirigalls.
Ens fa la denteta llarga
i no ens deixa pensar en res.
La sotragada és molt forta.
Des del cap als dits dels peus.
De la muntanya a la costa.
Del Puigmal a Cap de Creus.
Tu no vas voler estimar-me.
Ara, no t’estimo jo.
I em complau veure envellir-te
malament i a poc a poc.
Sols mirar-me de passada,
fent veure que no m’has vist.
Jo sí que et miro a la cara.
I sovint, per dintre, ric.
Tens els camps i tens els masos,
tens i tens i no tens res,
ets un petit personatge,
una formigueta més.
Ja fa temps que vaig morir,
encara que no ho sap ningú,
He fet tracte amb el dimoni,
I és cert, t’esperem tots dos.
Al final hi ha la daga.
A mi, aquesta, no em fa por.
No te’n riuràs no, milhomes.
Pagaràs, mal pagador!

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com