S’apropa la nit de Sant Joan i molts són els gossos que gestionen malament el soroll fort i estrident que produeix la pirotècnia.
Hi ha animals que són incapaços de gestionar aquest estrès, que acaba provocant un elevat grau d’ansietat, taquicàrdia, atacs de pànic, etc.
En alguns casos arribem, inclús, a la mort, a causa de parada cardíaca o per “suïcidi”, derivat de l’intent de fugida desesperada davant de l’incapacitat emocional del gos per gestionar aquest pànic.
La por a la pirotècnia es pot tractar, però els processos de superació de pors sempre són lents i s’han de treballar amb l’ajuda d’un professional que basi el tractament en l’empatia i el respecte al gos.
No obstant això, hi ha una sèrie de mesures que podem adoptar la Nit de Sant Joan per tal que el nostre gos no arribi a uns nivells tan elevats de por.
La solució més fàcil, i és la que cada cop adopten més famílies, és marxar, fugir a algun entorn lliure de pirotècnia.
En cas que no pugui ser, no deixarem al nostre gos sol, sobretot si sabem que té por, arriba el moment de SER-HI, de donar-li suport. Si necessita estar enganxat a nosaltres, hi serem.
Condicionarem la casa a prova de petards, tancarem persianes, posarem música i soroll blanc que oculti el que passa fora, deixarem obertes les habitacions de casa on no se sentin tant els espetecs del carrer (solen buscar la cuina o el bany, ja que les rajoles ensordeixen els sorolls). No administrarem medicaments si no ens els ha prescrit un etòleg veterinari, hi ha fàrmacs que administren certs veterinaris que no són gens recomanables.
Prepararem diferents masticables i farem jocs d’olfacte per mantenir les emocions a ratlla, i si arribat el moment, no agafa menjar, simplement estarem amb ell fins que aquesta terrible nit passi.
Deixar un comentari
Deixar un comentari
