Tinc per cervell
una àncora de suro
i els peus d’aplom
és sempre de verí
el got que escuro
tinc un perquè i un com
el meu perquè
me’l guardo a casa
sóc així de discret
i el meu com
és sempre amb marihuana
no té cap secret
em condueixo
per la vida sense rodes
no m’agrada la velocitat
jo me accelero
i freno alhora
cosa de la bipolaritat
estimo a gust
detesto amb ganes
aquesta és la constant
el lliri que duia a la mà
on ara hi duc roja una rosa
es va acabar assecant
he esperat sempre
massa dels altres
a canvi del poc que jo he donat
que no és exemple
ja us ho adverteixo
no sóc un home gaire assenyat
en fer balanç
les coses me quadren
com el me cercle dins del quadrat
sumo i resto
i passo de passar ratlla
que la cosa encara no ha acabat
per incomplir-les
no faig promeses
tant ho me me me asseguro com ho me ben
juro
i molt menys a qui
mai ha donat per mi
