Ajuntaments pel bé comú

Redacció 6 de juliol de 2019

771 Views

Per fi s’han acabat les campanyes electorals. Almenys les de la primera meitat d’any. Caldrà veure què passa quan hi hagi sentència sobre els presos polítics i els activistes socials empresonats. Possiblement passat l’estiu. Fins fa ben poc pràcticament tothom coincidia en què de seguida que se sabés es convocarien eleccions catalanes per, ja amb totes les cartes damunt la taula, tornar a començar de nou no se sap ben bé què. O com a mínim governar amb una major solidesa. No sé vosaltres, però a mi em fa l’efecte que tenim un govern diluït. Que vol i dol. Però que no pot ni tampoc no el deixen.

Els partidaris d’avançar les eleccions defensen que una sentència condemnatòria generaria un important corrent d’indignació que reforçaria l’independentisme. Allò que se’n diu «quan pitjor, millor». És clar que ja hem viscut episodis dolorosos, no ?. Les càrregues de l’1-O, les detencions, l’exili, el judici… O sigui que ja hem passat per moltes situació de «quan pitjor, millor».

Llavors hi ha els que ara en diuen possibilistes. Els que s’obren a alguna mena de diàleg amb l’estat. Cada cop n’hi ha més. No creuen necessari convocar eleccions. Són moviments tàctics de qui hi podria sortir perdent més en cas d’unes eleccions a la tardor (digui’s PdeCAT per exemple) que no se sap ben bé quin peu calça: si Crida Nacional per la República, si Junts o si Partit Demòcrata.

La qüestió és que de moment s’han acabat unes esgotadores campanyes electorals, generals i municipals. A tots els pobles ja s’han format els ajuntaments, tenen els seus alcaldes, nous o no, i els governs per tirar endavant. No és menor. És l’administració local és la més propera al ciutadà, amb la que tothom s’hi atreveix, per dir-ho d’alguna forma. En canvi és la més oblidada. Mireu sinó els mitjans de comunicació nacionals i estatals. Tret de Barcelona, i tímidament Girona, Tarragona i Lleida, ben poca cosa en sabem de què ha passat, electoralment, als pobles. I aquí enllaço amb un altra tema: la importància dels mitjans de comunicació locals i comarcals. Com el Montpeità, com el Regió7, com Ràdio Sant Fruitós o Ona Bages. No en sabríem la meitat. Una última reflexió sobre aquest tema: agrair a tots els que s’han presentat a les municipals (bé, a gairebé tots), per l’esforç que això suposa. I també agrair als regidors la dedicació que hi prestaran els pròxims quatre anys pel bé comú.

Jordi Morros