0 Shares 241 Views

Agustí Bartra

22 d'octubre de 2021
241 Views
Per: Francesc Canellas – Foto: catorze.cat

 

A  M I

escolta sempre l’àngel…
Sigues l’obert camí
que et meni a tu mateix, des de l’ésser a la faula.
Mira el riu de la nit: mor a la teva taula
amb remor de ciutat i enyorança de pi.

És l’hora que pel cel passen les lentes relles.
Arma’t! I que el teu somni, fet harmoniós cant,
tot ressoni amb el ritme del teu cor bategant.
Aixeca el feixuc rostre a les finals estrelles.

Posa a la teva sang immenses veles d’or
i fes que la teva ànima sigui tempesta i port.
Deixa sempre, a tot vent, l’obscura porta oberta.

No masteguis llorer ni t’enfitis d’atzur.
Si vols cantar l’arrel, oblida’t del fruit pur.
Enllà del foc comença l’eternitat desperta…

Agustí Bartra
Agustí Bartra (1908-1982) marxa a l’exili el gener de 1939 a causa de la guerra civil espanyola; passa uns mesos als camps de concentració francesos de St. Cebrià i Argelers. A primers d’agost de 1939, alliberat d’aquell infern, arriba al castell Roissy – en – Brie on ja hi havia altres escriptors refugiats, entre ells, Anna Murià amb qui poc després s’unirà per sempre. A finals de gener de 1940, fugint de la guerra europea, s’embarquen tots dos cap a República Dominicana, més tard a Cuba i definitivament, Mèxic, lloc que es convertirà en el seu destí definitiu fins la tornada a Catalunya a 1970.
Allà amb altres catalans, Pere Calders, Josep Carner, Tísner… crearan un nucli cultural de primer ordre publicant llibres i revistes en català. El poeta sap que l’exili serà llarg i el 1944 edita un recull de poemes amb el títol “L’arbre de foc”, on inclou el sonet que tenim aquí.
A mi. El títol és una declaració de principis. El poeta fa una confessió d’autoajuda per tirar endavant i es proposa tot un seguit de normes pel llarg exili que l’espera. Veiem – ne unes quantes:
– ‘Escolta l’àngel’… (veu interior que t’indica el bé).
– ‘Aixeca el rostre a l’estrella’…
– ‘Deixa la porta oberta al futur’… obscura, però oberta.
– ‘Fes que la teva ànima sigui tempesta i port’… (en el bé i en el mal).
– ‘Pren consciència que el riu de la nit’ (mal) no condueix a res positiu).
– ‘No masteguis llorer’… (no t’adormis en els moments de glòria).
– …………………………………..
El poema acaba amb un vers una mica enigmàtic: l’eternitat desperta comença enllà del foc; qui sap el que el destí ens depara. Els punt suspensius finals ajuden a aquesta ambigüitat.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Per què als Estats Units no fan servir WhatsApp?
35 views
35 views

Per què als Estats Units no fan servir WhatsApp?

Redacció - 2 de desembre de 2021
Trobada d’exalumnes de ballet de l’escola Paidos
97 views
97 views
Crims a Sant Fruitós – Capítol 11.
101 views
101 views

Crims a Sant Fruitós – Capítol 11.

Redacció - 1 de desembre de 2021
Foto Record. Premi Bages de Cultura 2011
149 views
149 views

Foto Record. Premi Bages de Cultura 2011

Redacció - 1 de desembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com