Ja som a ple estiu i aquest any ha començat fort. En una setmana en què la calor sufocant ens dona una petita treva, el primer gran incendi ja ha tret el cap. A Paüls. En poca estona ja cremaven 40 Ha i els bombers ja parlaven d’un incendi d’alta intensitat i que podia arribar a les 3000. Quan no han passat 24h ja en porten 2300. És deu fer difícil en una zona on l’ombra de l’incendi d’Horta de Sant Joan del 2009 és molt allargada. On 5 bombers van morir encerclats pel foc.
La notícia em porta el record viu de les flames consumint el nostre paisatge de finals de juliol de fa 3 anys i que va acabar amb 1700 Ha cremades i diverses cases calcinades. La por del foc ens va picar a la porta. Però és una por relativa, perquè l’incendi del 94, que potser ja no el recordem tant, en va cremar 45.000. Recordo uns bombers desbordats demanant l’ajuda de la gent, un jovent valent que intentava apagar les flames com fos, i que l’únic que aconseguia es posar-se en perill, iaies fent entrepans a les casernes. Una visió dantesca que ara ens queda molt lluny.
I és que tot va canviar gràcies a la creació del GRAF i amb la figura d’en Marc Castellnou al seu capdavant. Una ment brillant que cada any ens salva el país. Conèixer el bosc i el comportament del foc, regular els recursos disponibles, identificar i seleccionar dels objectius tàctics. És el Churchill del cos de bombers. Per atacar allà on pots fer mal has de conèixer el contrincant i ell el coneix molt bé.
Els experts en incendis de tot el món li demanen la opinió. Els americans ho van fer per poder apagar l’incendi descontrolat de Los Ángeles. Era un incendi de contravent, del mateix tipus que hi havia hagut a Cabacés. Els va explicar com es comportaria i els va dir com atacar-lo.
Catalunya és una cruïlla climàtica i continental. El seu relleu, els vents dominants en diferents direccions fa que s’hi desenvolupin 14 tipus d’incendis diferents. Tot un catàleg. Quan hi ha països sencers que només en tenen 3.
Ara va més enllà. Treballa colze amb colze amb físics en la modelització dels incendis amb l’ajuda de la intel·ligència artificial. L’objectiu, poder predir el seu comportament i ajudar a tots els cossos de bombers del món.
No és famós. No surt al Tik-tok dient tonteries i ningú li demanarà cap autògraf si va pel carrer. Cap administració li donarà cap premi, perquè és massa brillant, i les ments brillants sempre molesten al poder. Tampoc el faran marquès com al Rafa Nadal, pel gran mèrit de fer-se ric jugant a passar la pilota d’una banda a l’altra d’una xarxa.
M’agradaria que els nens volguessin ser com en Marc Castellnou, però és impossible, perquè no saben ni qui és. Voldran ser influencers, jugadors de futbol o tennistes. Però cada estiu si no ens cremem vius és gràcies a ell. Tant de bo deixéssim de foragitar el talent i el comencéssim a valorar! Perquè no només necessitem cambrers en aquest país. Necessitem qui el salvi. I de debò. No només dels incendis.
