Racó de poesia

JOAN SALVAT PAPASSEIT

Perquè has vingut

El poeta torna a estimar, torna a sentir el desig d’enamorar-se, de gaudir un altre cop la il·lusió de creure en l’amor. Això és el que produeix l’arribada de la noia que només  “qui no la sap quan la veu s’enamora”. A més d’aquest trasbals humà, també la natura ho nota. Estem a plena primavera i tot desperta entusiasme i plaer. Els lilàs han florit i en un llenguatge imaginari ho han dit a les flors més belles del jardí, les roses. I en un  to força sorneguer comenten que ella, la noia us  “guanya a l’esclat” i, això que és bruna de rostre (recordem que en l’escala de valors estètics a principis del segle XX, la dona rossa estava per davant de la bruna.)

Dues coses més per a acabar: és pubilla (no només de bellesa i poesia viu l’home) i l’alosa, l’ocell que és testimoni de la primera trobada amorosa entre Romeu i Julieta, cantarà el seu nom…

Perquè has  vingut… és un dels primers poemes de la “Rosa als llavis”, la creació més sensual de Joan Salvat – Papasseit (1894 – 1924). Les avantguardes poètiques de principi del segle XX  afavorien la ruptura d’alguns versos (aquí ho veiem al principi i al final), però en el fons tot el poema són versos decasíl·labs i rima assonant els parells.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin