La Festa de l’Arròs

Ara que tenim a tocar la Festa de l’Arròs a Sant Fruitós permeteu-me que faci memòria de com la vivia abans. Força anys enrere era una de les festivitats més esperades de l’any.

Gairebé, només gairebé, al nivell de la festa major. I indubtablement la més popular. Igual que ara, suposo, per la seva singularitat. Vull dir que de festes majors n’hi ha a tot arreu.

En canvi de festes de l’arròs algunes, però no tantes. Amb l’afegit que anteriorment no hi havia tanta oferta d’oci ni d’entreteniments de tot tipus com ara. Per això la Festa de l’Arrós era tot un esdeveniment i té mèrit que en aquest context diguem-ne de dispersió no hagi parat de créixer. És diferent, sí. Però com tot.

No sé ara perquè estic una mica desconnectat, però fins i tot era una festivitat que servia per donar a conèixer o confirmar que potser s’havia format una nova parella al poble. M’explico. Sovint es comentava que els joves que servien l’arròs s’havien fet novios, i a la festa formalitzaven o donaven a conèixer la seva nova relació. Era un al·licient més, a part de l’àpat en sí i de les activitats que se celebraven el voltant de la festa. N’han sortit moltes parelles entremig de plats d’arròs al Bosquet!.

De petit sentia a dir que tot va començar quan s’organitzaven àpats per als més necessitats recollint menjar per totes les cases. D’aquí les festes de l’arròs o de l’escudella que se celebren encara ara a moltes poblacions. O sigui que la gent era per ella mateixa els Serveis Socials d’abans. El mèrit és que en el seu moment, quan ja no va fer falta fer almoina en forma de menjar, se sabés reconvertir en un acte social i lúdic, que ha fet poble i ho continua fent.

És clar que darrerament hi ha gent que les passa molt magres i no hagués sigut una mala idea tornar als orígens. El que dèiem, però. Ara ja hi ha Serveis Socials tot i que la gent, la societat civil (un concepte molt eteri i vague però que vindria a voler dir «tothom»), continua sent imprescindible per fer front a qualsevol a qualsevol emergència, sobretot la social. Com van fer els qui es van empescar la idea, vés a saber quan, de recollir menjar per cases i masies i fer un àpat per a qui més ho necessitava.

Que tingueu una molt bona Festa de l’Arròs, la que aquest any s’anuncia amb un esplèndid cartell del Pep Creus amb tota la intenció del món: groc i vermell i una forquilla que li ha quedat un gra d’arròs enganxat. Com la vida mateixa.

Jordi Morros

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin