Frases com “La medicina ha avançat tant que ja ningú no està sa”, “Si les farmacèutiques et curessin totes farien fallida”, “La salut no és coneguda fins que és perduda” són lapidàries i parlen d’un estat de l’organisme mancat de salut i que no pot exercir totes les seves funcions.
Salut, temps i diners. Qui els tingui a la vegada és molt afortunat, ja que és el desig de qualsevol mortal. Tenir salut per a viure sense restriccions, diners per a poder pagar-les i temps per a gaudir-les. Passa que durant la vida tenim els tres, però a la vegada ja és prou improbable, ja que fins als 40 anys, més o menys, tot gaudim d’una salut excel·lent, però no tenim diners (encara que fem la jornada laboral de les 40 hores no n’hem pogut estalviar) i de temps en tenim ben poc, ja que ens haurem aparellat, haurem comprat (o millor dit, hipotecat) un pis o bé una casa i fins i tot ja haurem tingut descendència.
Anem de camí cap a una hipotètica jubilació (quan, serà una incògnita) que ens enganxarà encara amb la llosa de la hipoteca i potser amb la salut afeblida i ja haurem viscut separacions sentimentals, desil·lusions… i com encararem l’última etapa d’aquesta vida física?
Hem pogut compartir les nostres vides amb besavis, avis i àvies, mare i pare i ben segur que en tenim molts records, però els meus (sobretot els del meu besavi i avis i àvies) em dibuixen unes persones treballadores, sempre vestides iguals (llevat dels diumenges i celebracions puntuals) que totes feien pinya en les unitats familiars (els pares no es van emancipar mai!!!!!) compartint els àpats i que van marxar, malauradament, massa joves… es morien d’un mal dolent (penso que no n’hi cap de bo, oi?).
A hores d’ara encara, afortunadament, puc compartir el meu temps amb el del pare sobretot quan es tracta de dur-lo al barber (un del poble) o al CAP (ara un de Manresa) a veure la metgessa o a la infermera (que les dues tenen prou paciència) o a algun dels restaurants de la comarca (que n’hi ha forces!!!!) que tenim per costum anar-hi un cop per setmana i com que té el cap molt clar i una memòria prodigiosa podem passar revista (la salut l’acompanya tot i que s’empastilla amb una autoregulació) a totes les empreses d’aquella seva joventut i a totes les persones amb les quines ha pogut compartir gustos, treballs i lleure. Sigueu previsors i previsores pel que fa a la salut!!!!!…… cuideu-vos molt!!!!
