0 Shares 151 Views

Quina sequera !!

5 de març de 2024
151 Views

A molts llocs ja fa dies que heu entrat en estat d’emergència per la sequera, es veia a venir. Ja fa tres anys o més, que segons en quins indrets la pluja s’ha reduït en un quaranta o un cinquanta per cent. La zona on jo hi habito, el Baix Penedès, és una de les més castigades en aquest aspecte, encara que, amb la gran quantitat de pous que hi ha arreu on hi surt molta aigua i comptant amb la que ens arriba de l’Ebre, anem tirant força bé. Quan els del temps ens anuncien que s’acosta una borrasca que ens portarà pluja, arronsem desconfiadament les espatlles pensant que com sempre, serà dels llocs on hi plourà menys; i així sol ser. Ran de la nostra costa mediterrània els nivells de precipitació s’assemblen més aviat als d’un clima desèrtic semblant al del nord d’Àfrica.
Tot Catalunya es troba en una situació crítica que pel que sembla en el futur es repetirà, per això, és imprescindible apostar per una nova cultura de l’aigua centrada en l’estalvi, la regeneració i la dessalinització, un gran repte que els encarregats de posar-ho en marxa hauran d’assolir al més aviat possible. També serà necessari millorar les xarxes municipals, un problema gravíssim que per manca d’inversió i renovació en el manteniment ha quedat obsolet.
Amb tot, jo crec que possiblement d’aquesta sequera ens en sortirem. A quin preu?, segurament molt alt, però tant sí com no necessitem l’aigua, ja que sense ella no anem enlloc. Hem d’exigir als governs que inverteixin i accelerin d’una manera decidida les fórmules necessàries que ajudin a mitigar els efectes d’aquesta sequera i possiblement de les futures que vindran. Que no passi com el dos mil vuit que es van adormir a la palla i ara tot són corredisses.
Me’n recordo que quan era xic es veien les iaies vestides de negre caminant amb el cap cot i en silenci carrer Padró avall camí a l’església, per anar a pregar a Sant Fruitós i a la Verge Maria perquè els concedís la gràcia de la pluja i regués els camps i les vinyes per no haver de passar més gana de la suportable. També n’hi havia d’anys de secada llavors!! Uns temps marcats per la precarietat, la pobresa i la necessitat, on l’aigua era tant o més necessària que no pas ara; no teníem ni piscines, ni jardins, ni camps de regadiu, sols demanàvem la necessària per no perdre la collita i per regar el petit hortet on l’avi hi plantava el més necessari per fer bullir l’olla. I l’aigua de boca? Un quart de ploma, mitja, o sencera alguns, que s’acumulava en un petit dipòsit d’uralita en el punt més alt de les golfes.
Ja me n’adono que els meus escrits tenen un regust del passat. No és estrany. S’aprèn i es desaprèn amb la memòria. Els anys que passen solen ser un recurs per entendre tot allò que hem deixat endarrere i no podem oblidar. Siguem optimistes i pensem que plourà aviat i l’aigua taparà d’una punyetera vegada aquest coi de campanar del pantà de Sau i si pot ser, no cal que el tornem a veure mai més!! No fos que se n’enamorin els okupes.

Minúcies gastronòmiques
És important cuidar les eines que es fan servir per cuinar, sobretot els ganivets. No cal posar-los al rentaplats, ja que els cops que donen als altres estris solen afectar el tall. A més, els productes de neteja solen ser més forts del que caldria i poden quedar afectats. Res millor que rentar-los amb aigua tèbia, sabó suau i una esponja poc rígida; eixugar-los amb un drap o paper de cuina. Els ganivets són importants i cal tenir-los sempre a punt de solfa. Les bones amistats s’han de cuidar.
L’alvocat
Ara que la gent ja sap que aixecant-ne el capoll es pot saber el punt de maduració d’aquest fruit, no és res estrany que a l’hora de fer la compra els trobis amb una unglada en el seu punt més feble. Si es dona el cas, deixeu-los, ja que en poc temps la polpa es va ennegrint progressivament a través dels fils que recorren el fruit. Esteu al cas.
Postres de músic
Ametlles, avellanes, nous, panses i figues, acompanyats del porronet de mistela o moscatell. En alguns llocs substitueixen alguns dels productes tradicionals, per dàtils o anacards, aquest, de forma arronyonada provinents del Brasil que en realitat en són dos ajuntats dins d’una mateixa closca, però no sé, no em quadren en les nostres postres de músic de tota la vida; vosaltres mateixos.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Sense sorra
67 views
67 views

Sense sorra

Miquel Puig Soler - 7 de maig de 2024
Creant vincle entre la família i la llar d’infants
69 views
69 views
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com