Negativitat universitària

Imatge: geralt a pixabay
Llegeixo i em sorprenc, ells i elles diuen que no se sorprenen, que molta gent de la seva edat té aquests pensaments, és l’anomenada generació de vidre.
Pels més grans, se’ns pot fer difícil d’entendre, pensem que són una generació que té de tot, però realment ens parem a pensar si aquest jovent ple de negativitat, té la vida que desitja, té la vida que la societat els hi ha promès?
D’entrada vivim en una societat amb uns estàndards que sovint són lluny del benestar emocional, ens han educat i així ho hem traslladat, potser involuntàriament, als nostres fills i nets, hem de procurar tenir el màxim de coses materials per ser feliços, error, hi ha moltes coses, que quan les tens t’adones que no aporten res positiu a la vida, o si més no en massa ocasions acaben portant més problemes i més mals de cap que beneficis socials i emocionals, els hem educat en el consumisme més caníbal que existeix … has de tenir de tot i sobresortir als altres.
El típic estudia, treu-te una carrera, idiomes, màsters, tot això et servirà per ser un líder i menjar-te el món, però al final no és així, i lògicament un es pot sentir frustrat en veure que després de dedicar hores i hores a uns estudis que els havien de permetre obtenir el reconeixement i la glòria social, només alguns obtenen el premi promès d’una carrera professional envejable, encara que molt sovint buida emocionalment, tot són reptes, tot són objectius, tot és i avui més, el que vas fer ahir ja no compte, i tot plegat és un mai acabar.
Sovint els diem que s’esforcin molt, perquè així tindran un futur millor. La societat en general, les escoles, les universitats, els empenyem a estudiar allò que els ha de permetre obtenir més resultats, tant d’emoluments dineraris, com de reconeixement professional i estabilitat en un nivell social superior. I tot plegat sense entrar a valorar profundament l’impacte que tenen les xarxes socials, on tot és molt bonic, tot és de color de rosa, però no és real. I per evadir-se d’aquesta realitat inventada, funesta i nefasta, que els hi queda?, endinsar-se a fer provatures amb estupefaents?, si és així, l’únic que aconsegueixen és tot el contrari, més pressió, més angoixa, més soledat i més pensaments negatius.
Reflexionem plegats, quasi sempre ens oblidem que el que toca fer és empènyer el jovent cap a uns estudis, si és que ho volen fer, on puguin gaudir d’allò que aprenen, perquè en cas contrari quan acabin la carrera, és molt possible que de la seva branca formativa, hi hagin tants llicenciats que la majoria ni trobarà lloc on desenvolupar el que ha après, i lògicament no obtindrà ni el reconeixement ni la recompensa promesos.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin