El Bon Temps

Quants dies fa que vam ser aquí? Un mes?
Damunt el passamà de la barana,
a la veranda de l’hotel, llavors,
hi havia un gruix de neu arrodonida
i glaçada. (Semblava que el baster
de la natura hagués encoixinat,
també, la bústia de correus, la terra
del bosc, la pica de la font de pedra,
el banc de ferro del carrer, el brocal
d’un pou i fins l’absència de pinsans,
que, en el meu pensament, se’m representa
feta d’abrigalls buits enduts pel vent).
Ara, damunt el passamà de fusta
de la barana, hi ha un ocell petit
que assaja un cant. Un cant tan jove i verd
com el fil tendre que es deurà fer tany
arrecerat a l’escorça d’un faig.
I, sota la barana, sota el cant,
sota la fusta i la forja lluent
que ara regala de la llum i l’aigua,
sota la gorja i les ales plegades
com una mà zelosament tancada,
se sent rajar l’aigua pertot -el bosc
té la natura dels torrents i una ànima
de font -, aigua que, en còrrer sense esculls,
és de color de vidre, encès de raigs,
però que, quan s’esbalça el riu o troba
un llit de roques o de branques mortes,
blanqueja com un vidre apedregat.

Jordi Llavina

El cicle de la natura, el cicle de la vida. De l’hivern a la primavera, del final a la renaixença , de la neu endurida del passamà, a l’aigua que corre sense esculls; de l’absència de pinsans, a l’ocell petit que assaja un cant acabat de néixer; però aquesta aigua neta, pura, de color de vidre es pot embrutar quan s’embalça o troba la transparència i agafa un color no desitjat. Igual, igual que la vida dels humans. Seria allò tan repetit de: l’home és bo; els homes són dolents.
El poeta reflexiona sobre aquestes qüestions amb un interlocutor desconegut (potser la seva parella?) amb una barreja de nostàlgia i optimisme. El títol del poema ens resol el dubte.
Versos decasíl·labs amb accent fonètic a la quarta o sisena síl·laba.
Jordi Llavina, poeta i assagista, ha publicat diversos llibres de versos. Aquest poema pertany a “Una llum que crema”, premi Carles Riba 2022.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin