Qui regala fruita seca no es moca amb mitja màniga!

«Bon dia, vull un quart de fruits secs». Va demanar una clienta a la botiga on compro habitualment els llegums. I de seguida vaig pensar que, a mi, els fruits m’agraden ben ufanosos, i no pas secs.

I us preguntareu per què ho dic. En català la denominació tradicional per designar alguns fruits comestibles, com ara, les ametlles, les avellanes, les nous, els festucs, o pistatxos, etc., és fruita seca, en femení, i no en masculí, fruit sec. Aquesta expressió també es pot fer servir en plural: fruites seques. Per exemple: M’agrada menjar fruites seques per postres.

Per tant, hem de tenir en compte que la denominació fruits secs no és adequada amb aquest significat. Sí que la podem fer servir en sentit literal per dir que un fruit és sec. Per exemple: Aquell arbre fa un fruit sec, pansit, arrugat.

Aquella mateixa clienta va dir al nen que anava amb ella que no el volia veure de peu,  i «sona’t, que tens mocs», li va etzibar ben enfadada. Us heu adonat de les dues incorreccions que hi ha en la mateixa línia? No, de debò?

Comencem per la primera: de peu. Sort que era de peu, i no de mà, com una bossa d’aquelles que portem algunes dones, i alguns homes, en què no trobem mai res, normalment en diem bolso, tot i que no està acceptat per la normativa. Bossa de mà, n’hem de dir. Bé, que em desvio del que volia explicar. De peu, què? De debò que un dia prendré mal per culpa d’aquesta dèria meva de parar l’orella en les converses dels altres. A casa meva mai de la vida hem dit de peu. I a la vostra? Dret o dreta, oi? Sí, així s’ha de dir. O dempeus, tot i que és més usual dret o dreta.

I parlem ara de la segona: sonar-se. De tot cor, a mi sí que no em va sonar ni la trompeta, ni la flauta. Per a què us sembla que serveixen els mocadors? Per a sonar-se? D’on prové la paraula mocador? Doncs de mocar. I Mocar? Doncs de moc. I d’aquí tenim la frase no mocar-se amb mitja màniga, per indicar que s’és esplèndid, i no mesquí.

Així, doncs, mengeu fruita seca, que és molt saludable; no us estigueu drets més temps del que calgui, seieu, o asseieu-vos, en una bona butaca, i no us moqueu amb mitja màniga, que el cos i els altres us ho agrairan.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin