He d’admetre que a vegades em pot el cantó fosc. El cantó pessimista, vull dir. Us poso un exemple. El diumenge escoltava el partit entre l’Atlético de Madrid i el Barça. Anava amb cotxe en direcció a Manresa. Quan els de l’Atlético van marcar el segon gol vaig canviar d’emissora i vaig posar música. És una cosa que faig sovint, això de tancar la ràdio o bé la tele si es dona el cas que l’estic veient. Digueu-me home de poca fe. Poc abans d’arribar a destí vaig tornar a sintonitzar el futbol i en aquell moment ja anaven 2 a 4. Bé, m’ho vaig perdre per culpa d’aquest coi de pessimisme que tenia aquell dia. Per res en concret. De seguida que vaig arribar a casa vaig posar la tele per veure el resum. Efectivament havia de ser un partidàs.
Deu ser que aquests dies sovintegen els temes que em fan tenir poca fe en la humanitat. Aquesta setmana, per exemple, s’ha tornat a desfermar la guerra desigual a la franja de Gaza, i he llegit que segons el primer ministre britànic hi ha molts països disposats a enviar tropes a Ucraïna no se sap ben bé per què. Per vetllar que es compleixi un suposat alto el foc o bé per donar suport a l’exèrcit ucraïnès. I em va venir el cap que ja la tindríem liada. Si s’envien tropes europees a Ucraïna, Putin no s’estarà de punyetes, em diu el meu pessimisme, i contraatacarà. En aquesta ocasió s’haurà de tenir clar que Trump donarà més aviat suport a Rússia que no pas a la Unió Europea tal com estan les coses. Si a això hi afegeixes que Alemanya ha aprovat una històrica reforma de la Constitució per poder invertir milers de milions d’euros en defensa i infraestructures, i que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va i diu que Europa s’ha de preparar per a la guerra, doncs es desfermen tots els temors que en pot passar una de grossa. Enteneu, ara, allò del pessimisme? Un amic més pessimista que jo em deia que ell no era pessimista sinó un optimista ben informat. Si voleu ho poden dir d’aquesta manera.
Si a aquest còctel hi afegim que Mazón continua governant València amb el vist-i-plau de Feijóo o que els trens de rodalies van com van, doncs només ens quedarà el Barça. Bé, també la princesa Leonor, que amb la seva volta al món al vaixell Juan Sebastián Elcano ens deixa titulars com aquest de La Vanguardia: «Una colònia de pingüins rep Leonor a la seva arribada a Punta Arenas», a Xile. Sort n’hi ha dels pingüins. I del Barça, insisteixo.
