Posveritat

Paraula que tot i que ja fa uns anys que es va començar a utilitzar tímidament, ha esclatat amb força en els darrers temps, i quan mes s’utilitza, és quan es vol donar una explicació als discursos i declaracions d’alguns polítics; d’entrada és complicat trobar una definició que la defineixi clarament, ja que segons qui en pugui fer l’anàlisi, ens donarà una explicació o una altra, com la que trobem a Wikipedia: “posveritat o mentida emotiva, es un neologisme que vol explicar la situació en la que, a l’hora de crear i modelar la opinió publica, els fets objectius tenen menys influencia que les apel·lacions a les emocions i les creences personals”, es pot resumir com la idea que quelcom que aparentment pot ser veritat, és més important que la pròpia veritat.

Podem llegir que alguns sociòlegs, com en Fèlix Ortega, opinen que la manipulació de la informació fa que el públic no pugui conèixer que és veritat i que és falsedat, degut a la transformació de la comunicació política en propaganda, la pèrdua de principis ètics pel periodisme actual a l’estar, en alguns casos, sotmesos a interessos totalment particulars, així com la desviació dels polítics cap a l’espectacle, la manipulació i la fragmentació de la ciutadanania.

Realment, hem entrat en una època, on sembla ser que com més es repeteix una història, encara que sigui una mentida, més acceptada és per la gent, i acabem assumint que és una veritat total, i actuem en conseqüència a aquesta veritat, que en ocasions pot ser del tot “manipulada” i/o “malintencionada”.

Pensem que aquesta paraula “posveritat” no deixa de ser un neologisme com tants hi ha a la nostra llengua; fins ara estàvem acostumats a un munt d’anglicismes, per tal de referir-nos a diverses activitats o situacions quotidianes; ara hem entrat a l’era de buscar paraules, o bé eufemismes, que siguin políticament correctes, i que permetin explicar allò que sovint és inexplicable, inacceptable i reprovable, convertint-se en un instrument del llenguatge, per fer més fàcil l’acceptació per la “massa” d’ideologies que, exposades d’una altra forma, com a mínim serien rebutjades.

La posveritat, s’ancora en el nostre interior, manipula els nostres sentiments, les nostres emocions i en definitiva les nostres decisions; és molt important que filtrem molt bé tot allò que rebem, busquem informacions alternatives, i sortim dels nostres cercles més propers a captar diferents punts de vista, no ens quedem només amb el que sembla veritat, cal que fem un esforç per considerar alternatives a la veritat que dia rere dia ens posen davant els ulls, i no tinguem por de pensar que en ocasions, allò tan clar que tenim a tocar el nas, pot ser que faci una mica de pudor a socarrim.

Josep Sanfeliu

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin