Posem, o parem taula?

Miquel Puig Soler 16 de novembre de 2023

221 Views

Aquesta pregunta que es refereix a la taula on habitualment s’hi menja, té el seu entrellat. Tot i semblant que vulgui dir el mateix, segons l’àpat o el moment, es pot interpretar de forma diferent. “Posar taula” sembla una expressió més apropiada per indicar d’una manera trivial i immediata com prepararem el lloc on hi solem menjar habitualment. Al meu parer—diguem-ne sentimental, una taula ben parada té un caire més efusiu i gentil, potser fins i tot, rellevant, que denota la nostra bona intenció de satisfer els comensals amb una taula parada per a ells amb molta cura.

Pot semblar una banalitat però cada cop sovinteja més que en dies normals diguem— vaig a “posar taula” en detriment d’una expressió més solemne, com és “parar la taula”. Aquesta locució, parar taula, sembla reservada per els dies en què es complimenta una festa més granada, una reunió familiar o una celebració especial on es pot donar el cas que els convidats siguin gent de fora de casa. En aquest cas, si els volem atendre com Déu mana amb l’atenció que requereix la nostra cortesia, la taula ha d’estar ben parada i a punt de solfa. Només faltaria!!

Sovint el parar taula, a més de facilitar el menjar, porta associades altres funcions que donaran esplendor a l’àpat. Potser podríem treure la cristalleria fina que vam comprar fa anys i que tan poc em fet servir; o aquells plats de porcellana tan bonics de la iaia que possiblement faran ressaltar millor el dinar que hem preparat i que ens ha quedat molt bo; també podem parar la taula amb les tovalles de fil brodades, degudament planxades, que ens va regalar la mare quan va néixer la Carla. I si hi posem un centre de flors ben bonic encara quedarà millor, oi? És clar que sí. Si us ve de gust no us sàpiguen greu els esforços que es requereixen per parar una taula ben elegant. Tots us ho agrairan.

Els dies de diari, per contra, tot és més planer, més ràpid. S’ha d’anar més de presa i ja no es preveu una sobretaula llarga; alguns dies tampoc hi solen coincidir tots els integrants de la família a l’hora de menjar. Comencem a dinar, Pere, que la Nuri i en Carles tardaran a arribar; ja els mantindré l’escudella calenta amb l’olla tapada, a la cuina. Podria ser que justament per això, per les presses, per la feina, i per les noves formes de viure que ens porta la modernitat s’hagués començat a inventar el “posar la taula”. No és cap retret el que dic; és sols un comentari sobre els costums que anem adquirint amb el pas dels anys. Dit de passada, em sembla un gest de cortesia molt lloable que quan siguem nosaltres els convidats a casa d’algú, no sigui arribar i asseure’s, sinó que si s’escau, donem un cop de ma a parar la taula.

El celler. Ja fa massa temps que el vi sembla l’ase dels cops i s’ha convertit en un element poc recomanable quan parlem de les virtuts i defectes de tot el que va lligat al nostre plaer gastronòmic. Sempre hi ha algú, sigui polític, vegetarià o torracollons que busca la manera de trobar la manera d’engaltar un nou atac al vi. Que n’hauríem de beure poc o gens, diuen alguns. Pel que he escoltat, ara la cosa va sobre les etiquetes. Sembla que a nivell Europeu volen que les etiquetes del vi en comptes de parlar d’aromes, anyades, varietats, post gustos i de les excel·lents propietats que ens aporta un bon vi, portin indicacions com els medicaments, sobre els perills del seu consum excessiu. Són uns manefles. Penso que hem de beure vi, i com més bo millor, emperò amb precaució i seny, només caldria!!

Uns cigronets casolans amb bacallà.

És un plat ben bo i fàcil de fer. Per quatre persones 800 g de cigrons bullits, una ceba picada, un pebrot verd petit, dos gras d’all, dos ous durs, un tros de bitxo, un got de vi ranci, quatre cents grams de bacallà esqueixat i dessalat, brou de fer bullir els cigrons, i una picada amb dues galetes, vuit ametlles, un gra d’all, i julivert. Feu sofregir amb oli, la ceba, el pebrot, el bitxo i l’all picat. Quan ho tingueu al punt i poseu el vi ranci i deixeu-ho reduir tres minuts. Afegiu-hi els cigrons i els cobriu amb el brou. Quan comenci a bullir poseu-hi els ous partits per la meitat, el bacallà i la picada deixatada amb una mica d’aigua Tapeu i deixeu-ho coure cinc minuts.