La Quàntica

Foto: GettyImages

Fa uns anys vaig fer un curs d’iniciació a la física quàntica. No vaig entendre gran cosa (és clar que si ho hagués entès tot ja em podria comparar amb els grans físics contemporanis) però m’ho vaig passar molt bé.
El meu interès per la quàntica va venir quan un any per Sant Jordi vaig comprar el llibre de la doctora precisament en Física Quàntica, Sonia Fernández-Vidal, “La porta dels tres panys”. Just acabar-lo de llegir ja vaig anar a comprar el segon títol de la mateixa autora “Quantic Love” i seguidament el tercer “Esmorzar amb partícules”.
Amb aquestes tres novel·les, aptes també per al públic juvenil, l’autora i divulgadora científica, té l’objectiu de fer que la ciència sigui divertida, apassionant i fàcil d’entendre.
En el capítol 2 d’”Esmorzar amb partícules” ens explica anècdotes per fer comprendre al lector la resistència al canvi, i ens ve a dir que els límits ens els posem cadascun de nosaltres a través dels nostres prejudicis i interpretacions.
Una d’aquestes anècdotes té a veure amb el fet de passar sempre pel mateix camí o bé deixar que se’ns obrin nous camins al davant. Camins que emprenem en la nostra ment, acaben generant vies que provoquen reaccions determinades. Si volem trobar coses diferents, hem de fer coses diferents.
Sovint hi penso en aquesta part del llibre, sobretot quan he de prendre decisions (importants o no) sobre les quals sovint tinc dubtes.
Però ara fa pocs dies hi vaig pensar, i no pas per tenir al davant una situació complicada, no. Simplement vaig haver de variar la ruta que faria anant de casa meva al centre del poble a peu. Com bé se sap, el pontarró que hi havia damunt el Torrent Vinyer entre Cal Marquet i El Timonar, fa mesos que va caure i no s’ha reparat. Això obliga a les persones que van a peu o bé amb bicicleta a haver de passar un bon tram per costat de la carretera, sense acera ni gaire espai, cosa que ho fa especialment perillós.
Davant d’aquest perill, la gent, ha caminat una mica endins del camp per evitar la proximitat dels vehicles, i a còpia de passar-hi, s’ha obert un nou caminet. Efímer és clar. Quan llaurin el camp quedarà inutilitzat, però de moment és el què hi ha…
Em vaig dir: “nous camins, noves coses”, i endavant!.
I si que vaig estar a punt de trobar quelcom nou, i tant!. El caminet és tort i fa pendent, la qual cosa vol dir que el més fàcil que et pot passar és que pateixis una important torçada de peu.
Ja sé que no té gaire a veure amb la quàntica, però si amb la salut i la integritat de les persones.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin